Nomenat bisbe de Tortosa el 22 d'abril de 1765, és consagrat el 14 de juliol[5] i entra solemnement a la seu el 8 d'octubre.[7][8] En els anys 1769, 1773 i 1778 excusa la presència en Roma o nomena procuradors, però entrega l'informe preceptiu que acompanya a la visita ad limina.[9] En 1769 ja havia realitzat una visita pastoral a totes les parròquies, utilitzant la primavera i la tardor,[9] com quan visita Castelló el 12 d'octubre de 1767 i ordena que el llibres de baptismes es redacten en castellà.[10] A les ordres de la política regalista de Carles III, el bisbe Bernardo Velarde inicia el procés d'unió, supressió i reducció dels beneficis de la diòcesi (1772-1776), i reestructura les canongies i les dignitats de la catedral (1774).[11] També l'any 1774 el bisbe proposa al Rei l'erecció d'un seminari conciliar al Reial Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties de Tortosa,[12] i en informar a Roma el 1778, indica l'oposició dels dominicans a aquest projecte.[9]
L'1 de març de 1779 és nomenat arquebisbe de Saragossa, amb la concessió del pal·li,[13] i pren possessió el 15 de maig del mateix any.[14] Estant malalt, decideix realitzar una visita pastoral a la diòcesi, però recau i ha de tornar a Saragossa, on mor el 12 de juny de 1782, essent soterrat en el panteó-cripta de la Santa Capella de la Basílica del Pilar, en el mateix nínxol ocupat per l'arquebisbe Luis García Mañero.[15]
Referències
↑Alguns autors mantenen aquesta data (Zaragoza 1785: p. 197; Salazar Mir 1996: p. 73) però altres l'avancen al dia 22 de desembre de 1719 (Eubel 1958: p. 194, nota 4)
