Beguda alcohòlica

Diverses begudes alcohòliques

Les begudes alcohòliques són aquelles que contenen alcohol etílic en quantitats apreciables. En moltes cultures, el consum de begudes alcohòliques és habitual en situacions socials ben diverses; en d'altres, com l'islam, està prohibit.[1]

Bàsicament, hi ha dos tipus principals de begudes alcohòliques:

Efectes sobre la salut

El seu consum pot comportar problemes de salut importants; com podrien ser: hemorràgies internes, intoxicació alcohòlica, coma etílic, pèrdua del control i altres.

El consum moderat, segons un estudi fet sobre unes 550 persones observades durant 30 anys, provoca que les àrees del cervell encarregades de la cognició i l'aprenentatge s'encongeixen (dit d'altra manera l'hipocamp s'atròfia).[2] La Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (semFYC), mitjançant el Grupo Educación Sanitaria y Promoción de la Salud, ha comunicat que no existeix un llindar de consum que es puga considerar «consum moderat» i consum bo per a la salut.[3]

L'alcohol pot comportar dependència d'aquest per tant és una beguda addictiva. Els addictes a l'alcohol s'anomenen alcohòlics i celebren el 15 de novembre el seu dia. Cada any, l'ús nociu de l'alcohol causa 2,5 milions de morts a tot el món, entre els quals hi ha 320.000 joves d'entre 15 i 29 anys.[4] És el huité factor de risc de mort en tot el món i es calcula que el 2004 l'alcohol va ser la causa de prop del 4% de les defuncions a escala mundial.[4]

S'ha trobat que el consum mixt de tabac i de begudes alcohòliques provoca càncer a la larinx i la cavitat oral, basant-se en un estudi fet sobre 34.136 homes i 43.711 dones del rang d'edat d'entre 40 i 79 anys.[5]

Llista d'algunes begudes alcohòliques

També hi ha les barreges (algun tipus d'aiguardent amb vi) i els còctels, com ara els còctels de vi (sengri, sangria, calimotxo, etc.), els de cervesa (xampú, shandy, clara, etc.) i els ponxes. Cal no oblidar les típiques barreges de cafè amb alcohol que es prenen diàriament: el rebentat, cigaló o perfumat i el trifàsic, ni del festiu cremat o calmant, similar a la queimada gallega.

Literatura sobre begudes alcohòliques

Des de molt antic hi ha hagut obres i autors que han tractat sobre les begudes alcohòliques. De forma principal o secundària. Les obres inclouen tractats especialitzats o esments senzills inclosos en obres generals. En cada cas és important el criteri de les persones lectores. Ja sigui com a coneixement curiós o com a part d'un estudi més sistemàtic.

La que segueix és una llista d'obres, necessàriament incompleta i arbitrària, ordenada cronològicament. La seva consulta hauria de permetre un millor coneixement sobre e tema.

  • 1310. Vital Dufour i l'armagnac.[6] Aqua ardens.[7]
  • 1553. Primera referència a l'aiguardent de poma Calvados.[8]
  • 1598. Arte separatoria y modo de apartar todos los licores, que se sacan por via de destilacion: para que las medicinas obren con mayor virtud y presteza...[9]
  • 1609. Comentaris de l'Inca Garcilaso de la Vega sobre la beguda "chicha".[10]
  • 1737. Fórmula documentada del Chartreuse verd.[11]
  • 1740. L'almirall Edward Vernon va ordenar afegir una part d'aigua al rom destinat a la ració diària de les tripulacions angleses.[12]
  • 1741.[13]
  • 1791. Atzebib per a fer vi, segons el Consolat de Mar.[14]
  • 1812. Aiguardent català al Perú. Impostos.[15]
  • 1820.[16]
  • 1822. Amarg d'Angostura.[17]
  • 1829. Del vino: sua fabricazione, conservazione e degenerazioni, trattato teorico-pratico del dottor Ignazio Lomeni. [18]
  • 1829. Comentaris i opinions de barrejar el vi amb aigua a la Ilíada i l'Odissea.[19]
  • 1830.[20]
  • 1840. El perfecto licorista, o arte de destilar y componer aguardientes y licores con el manual de perfumista. [21]
  • 1864. Suposat origen del terme rom.[22]
  • 1885. Detalls sobre l'esperit de vi segons Ramon Llull i Arnau de Vilanova.[23]
  • 1886. Sainet Ultramarinos, que parla de l'Anís del Mono.[24]
  • 1892. Drinks of the World.[25]
  • 1898. El alcohol i las bebidas espirituosas, su reforma legal i social.[26]
  • 1929.[27]
  • 1972. The World of Drinks and Drinking: An International Distillation. [28]
  • 2001. Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana.[29]
  • 2021. Dades sobre la fabricació del vi i la cervesa a Hawaii, per part de Manini.[30]
  • 2022. Detalls sobre el còctel Mojito.[31]

Referències

  1. ↑ Costa, Roger «Per què els musulmans no poden beure alcohol?». Sàpiens [Barcelona], núm. 69, 7-2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ Topiwala, Anya; Allan, Charlotte L; Valkanova, Vyara; Zsoldos, Enikő; Filippini, Nicola; Sexton, Claire; Mahmood, Abda; Fooks, Peggy; Singh-Manoux, Archana; Mackay, Clare E; Kivimäki, Mika; Ebmeier, Klaus P «Moderate alcohol consumption as risk factor for adverse brain outcomes and cognitive decline: longitudinal cohort study». BMJ, 06-06-2017, pàg. j2353. DOI: 10.1136/bmj.j2353.
  3. ↑ «Médicos dicen que no hay un umbral de consumo de alcohol bueno para la salud». El Periódico, 26-09-2017 [Consulta: 27 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ 4,0 4,1 José Pérez, L'Assemblea de l'OMS analitza les regulacions en salut pública internacional Compartir, revista del cooperativisme sanitari. Número 79, pàgines 26-27.
  5. ↑ Ide, R et al. «Cigarette smoking, alcohol drinking, and oral and pharyngeal cancer mortality in Japan». Oral Diseases, 14, 4, 5-2008, pàg. 314–319. DOI: 10.1111/j.1601-0825.2007.01378.x.
  6. ↑ Armagnac, C. L'Armagnac pour les Nuls, poche, 2ed éd. (en francès). edi8, 2020, p. 330. ISBN 978-2-412-06603-4 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  7. ↑ Dufour, V.; Caetani, C.; Schoeffer, Ivo. D. Vitalis de Furno ... Pro conseruanda sanitate, tuendaque prospera valetudine, ad totius humani corporis morbos et aegritudines, salutarium remediorum, curationumque liber vtiliss. Iamprimum in studiosorum vtilitatem e tenebris erutus, et a situ quantum licuit, vindicatus. Rerum & uerborum in eundem index (en llatí), 1531, p. 1-PA12 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  8. ↑ Watson, B. Cider, Hard and Sweet: History, Traditions, and Making Your Own (Second Edition). Countryman Press, 2011, p. 117. ISBN 978-1-58157-927-7 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  9. ↑ de SANTIAGO, D. Arte separatoria y modo de apartar todos los licores, que se sacan por via de destilacion: para que las medicinas obren con mayor virtud y presteza, etc (en castellà), 1598 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  10. ↑ de la Vega, G. Comentarios reales de los incas (en castellà). Editorial Universo, 1609, p. 90 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  11. ↑ Guide du Routard Isère, Alpes du Sud 2022/23 (en francès). Hachette Tourisme, 2022, p. 197. ISBN 978-2-01-787978-7 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  12. ↑ Cowart, Dean. «Rum Ration: The Complete History Behind», 08-07-2020. [Consulta: 19 gener 2024].
  13. ↑ Gumilla, J. El Orinoco ilustrado, historia natural, civil, y geographica, de este gran rio ... govierno, usos y costumbres de los Indios sus habitadores, etc (en castellà), 1741, p. 155 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  14. ↑ de Capmany y de Montpalau, A. Código de las costumbres marítimas de Barcelona (en castellà). Antonio de Sancha., 1791, p. 50 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  15. ↑ Peru. El peruano: Diario oficial (en castellà), 1847, p. 60 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  16. ↑ Bravo, F.C.. Arte de hacer y conservar el vino: con una noticia acera la fabricación del vinagre. Nuevo aparato para mejorar la cosecha del vino, o sea Suplemento al Arte de hacer y conservar el vino (en castellà). A. Brusi, 1820 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  17. ↑ Padua, Luis Alberto Perozo. «La historia no contada sobre el Amargo de Angostura, un brebaje venezolano» (en castellà), 16-11-2023. [Consulta: 19 gener 2024].
  18. ↑ Lomeni, I. Del vino: sua fabricazione, conservazione e degenerazioni, trattato teorico-pratico del dottor Ignazio Lomeni (en italià). Presso il negozio di libri di Antonio Fortunato Stella e figli, per conto dell'editore, 1829 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  19. ↑ Montbel, D.; Firmin-Didot, A. Observations sur l'Iliade d'Homère (en francès). A. Firmin Didot, 1829, p. 379 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  20. ↑ Bravo, F.C.. Nuevo aparato para mejorar la cosecha del vino, o sea, Suplemento: al arte de hacer y conservar el vino (en castellà). Imp. de la Vda. é Hijos de A.Brusi, 1830 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  21. ↑ El perfecto licorista, o arte de destilar y componer aguardientes y licores con el manual de perfumista (en castellà). D. Llorenti, 1840 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  22. ↑ Tovey, C. British & Foreign Spirits: Their History, Manufacture, Properties, Etc. Whittaker & Company, 1864, p. 243 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  23. ↑ Gustafson, A. The Foundation of Death: A Study of the Drink-question. Ginn, Heath & Company, 1885, p. 32 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  24. ↑ Luceño, T. Ultramarinos: sainete original y en verso (en castellà). R. Velasco [impresor], 1886, p. 13 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  25. ↑ Mew, J.; Ashton, J. Drinks of the World. Leadenhall Press, 1892 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  26. ↑ Valenzuela, A.G.. El alcohol i las bebidas espirituosas, su reforma legal i social (en castellà). imp., lit. i enc. Barcelona, 1898 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  27. ↑ de la Vega, G.; de la Riva Agüero, J. Antología de los Comentarios reales: con una introducción crítica (en castellà). M. Aguilar, 1929, p. 267 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  28. ↑ Doxat, J. The World of Drinks and Drinking: An International Distillation. Drake Publishers, 1972, p. 63. ISBN 978-0-87749-254-2 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  29. ↑ Agud, X.F.. Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana. Institut d'Estudis Catalans, 2001. ISBN 978-84-7283-559-7 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  30. ↑ Kan, P.R.; Golden, T. Hawai'i Beer: A History of Brewing in Paradise. American Palate, a division of The History Press, 2021, p. 30. ISBN 978-1-4671-4627-2 [Consulta: 19 gener 2024]. 
  31. ↑ Adams, B.; Grier, J. Raising the Bar: A Bottle-by-Bottle Guide to Mixing Masterful Cocktails at Home. Chronicle Books LLC, 2022, p. 99. ISBN 978-1-7972-1033-9 [Consulta: 19 gener 2024]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beguda alcohòlica