Batagayita
Fórmula química	CaZn₂(Zn,Cu)₆(PO₄)₄[PO₃OH]₃·12H₂O
Epònim	Batagai
Localitat tipus	dipòsit de Kester, Massís d'Arga-Ynnakh-Khaya, Regió de Yana-Adycha, Districte de Verkhoyansk, Sakhà, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,4264(4) Å; b = 12,8309(6) Å; c = 14,6928 Å; β = 98,514(6)°
Grup puntual	2 - esfenoide
Grup espacial	p21
Color	incolor
Exfoliació	perfecta en {001}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,90(3) g/cm3 (mesurada); 3,02 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,566(2) nβ = 1,572(2) nγ = 1,573(2)
Birefringència	δ = 0,007
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 40° (5), calculat: 44,3°
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2017-002
Símbol	Btg
Referències	[1]

La batagayita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom per la ciutat de Batagay, situada a uns 50 km de la localitat tipus.

La batagayita és un fosfat de fórmula química CaZn₂(Zn,Cu)₆(PO₄)₄[PO₃OH]₃·12H₂O, sent el primer hidroxofosfat natural de calci i zinc trobat a la natura. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2017, sent publicada per primera vegada el 2018. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del museu mineralògic de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (Rússia), amb el número de catàleg: 19659/1.

Va ser descoberta al dipòsit de Kester, situat al massís d'Arga-Ynnakh-Khaya, dins el districte de Verkhoyansk (Sakhà, Rússia), sent l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.