Barquillita
Fórmula química	Cu₂CdGeS₄
Localitat tipus	mina Fuentes Villanas, dipòsit Sn-Ge-Cd-Cu-Fe de Barquilla, Salamanca, Castella i Lleó, Espanya
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.KA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	2.KA.10
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 5,45(4) Å; c = 10,61(1) Å;
Grup puntual	4 2m - escalenohedral
Duresa (Mohs)	4 a 4,5
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	4,53 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	feble
Impureses comunes	Ag, Zn, Fe, Mn, Sn, Ga, Sb, Bi
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1996-050
Símbol	Bql
Referències	[1][2]

La barquillita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta, Barquilla, a Salamanca.

La barquillita és un sulfur de coure, cadmi i germani, de fórmula química Cu₂CdGeS₄. Cristal·litza en el sistema tetragonal, fent cristalls aplanats que formen aqregats en forma de rossetes. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la barquillita pertany a «02.KA: Sulfarsenats i sulfantimonats, amb (As, Sb)S₄ tetraedre» juntament amb els següents minerals: enargita, petrukita, briartita, famatinita, luzonita, permingeatita i fangita.

És un mineral molt rar, que es troba en filons hidrotermals de Sn–Ge–Cd–Cu–Fe. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tetraedrita, greenockita, calcopirita, bornita, mawsonita, estannita, estannoidita, mohita o digenita. Només se n'ha trobat a la mina Fuentes Villanas, al dipòsit Sn-Ge-Cd-Cu-Fe de Barquilla, Salamanca (Castella i Lleó, Espanya).