Bandylita
Fórmula química	CuB(OH)₄Cl
Epònim	Mark Chance Bandy
Localitat tipus	mina Queténa (Queténa Prospect), dipòsit de Cu de Toki (Toki Cluster), Districte de Chuquicamata, Calama, Província d'El Loa, Regió d'Antofagasta, Xile
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AC.35
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AC.35
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/A.06
Dana	25.1.4.2
Heys	10.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 6,19Å; c = 5,61Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Color	blau intens amb parts verdes; blau cendra a blau italià, fent-se més verd amb inclusions d'atacamita; blau en llum transmesa
Exfoliació	perfecta en {001}
Tenacitat	elàstica
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blau clar
Diafanitat	transparent
Densitat	2,81 g/cm³ (mesurada); 2,81 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,691 a 1,692 nε = 1,640 a 1,641
Birefringència	δ = 0,051
Pleocroisme	fort
Solubilitat	en aigua
Impureses comunes	Fe
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1938
Símbol	Bny
Referències	[1]

La bandylita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del Dr. Mark Chance Bandy (1900-1963), enginyer de mines americà, mineralogista i col·leccionista de minerals, el primer que recull el mineral.

La bandylita és un borat de fórmula química CuB(OH)₄Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5, i és soluble en aigua. S'altera fàcilment a eriocalcita quan s'exposa a l'aire. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units, a Washington, amb el número de catàleg C5459.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bandylita pertany a «06.AC - Monoborats, B(O,OH)₄, amb i sense anions addicionals; 1(T), 1(T)+OH, etc.» juntament amb els següents minerals: sinhalita, pseudosinhalita, behierita, schiavinatoïta, frolovita, hexahidroborita, henmilita, teepleïta, moydita-(Y), carboborita, sulfoborita, lüneburgita, seamanita i cahnita.

Va ser descoberta l'any 1938 a la mina Queténa, al dipòsit de coure de Toki, que es troba al districte de Chuquicamata, a Calama, a la província d'El Loa (Regió d'Antofagasta, Xile), on sol trobar-se associada a altres minerals com eriocalcita i atacamita. Sembla que també ha estat descrita al districte de Magallanes i al Taltal, tots dos indrets a la província d'Antofagasta.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bandylita