Baltasar de Muntaner i de Çacosta fou paborde de Berga, posteriorment fou abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1696-1711) i nomenat arquebisbe de la ciutat de Mèxic el 1711, càrrec al qual renuncià.[1] Va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1683.
Va ser fill de Pere de Muntaner i de Solanell, doctor en drets, i de Teresa de Çacosta i de Sunyer, de família de juristes (vegeu casa Montaner).
Durant el seu mandat com a president de la Generalitat tornen les invasions franceses amb la Guerra de les Reunions. Formalment la guerra és declarada el novembre de 1683 i Carles II demana a la Generalitat que prepari un terç de 400 homes. Serà el març de 1684 quan 16.000 francesos amb el mariscal Bellesfonds al front creuen la frontera i conquesten l'Empordà. El virrei Alexandre de Bournonville defensà heroicament Girona el maig de 1684. Amb tot, el fet de no atacar i restar a la defensiva li acabaria costant el càrrec, i va ser substituït per Diego Dávila Mesía y Guzmán[2] el 6 d'octubre de 1684. La pau s'havia signat abans, el 15 d'agost, i prorrogava la Pau de Nimega durant vint anys més. Amb tot, la Generalitat continuava reclamant una millora de les defenses a la frontera, sempre precàries. La incapacitat de la hisenda i la intendència reial obligava els seus soldats al pillatge i de retruc tensionava el clima social amb la pagesia. Aquesta situació va acabar desembocant en la Revolta dels Gorretes.[3]
Referències
Bibliografia
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)
