PROFILPELAJAR.COM

Infotaula edificiCasa Montaner
	Llinda renaixentista al carrer de Montsió, 8
Dades
Tipus	Palau
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït
Estil arquitectònic	arquitectura del Renaixement
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Localització	Duran i Bas, 7-9 i Montsió, 10
	41° 23′ 08″ N, 2° 10′ 27″ E / 41.38567°N,2.17422°E
Format per	Llinda renaixentista del carrer de Montsió, 8
Bé amb protecció urbanística
	Llinda renaixentista del carrer de Montsió, 8
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	481
Activitat
Propietat de	Pere de Montaner i de Solanell

La casa Montaner era una residència senyorial situada als carrers de Duran i Bas (abans del Governador), 7-9 i de Montsió, 10 de Barcelona, actualment desapareguda i descrita al Registre de la Propietat com «una casa compuesta de tres tiendas, dos almacenes y cinco pisos, el primero de ellos con jardín; estando dotada de tres plumas de agua».^[1]

Història

Els orígens d'aquest casal es remunten al segle xiii, època a la que corresponen les pintures murals conservades a la Biblioteca Balmesiana.^[2] El 1622 pertanyia al jurista Hipòlit de Montaner, senyor de Gàver:^[3] «Item todas aquellas Casas en que ahora habito, y otras a las mismas cercanas, sitas en dicha Ciudad en la calle antiguamente dicha den Garrofer, y ahora del Governador».^[4] El seu fill i hereu, el també jurista Pere de Montaner i de Solanell,^[5] hi va realitzar una important reforma, com es desprèn del seu testament, atorgat el 17 d'abril del 1693 davant del notari Josep Llaurador i de Çatorra: «las obras grandes echas en mi propria casa en la calle del Governador»,^[6] i dels fragments de rajoles policromades i les monedes trobades el 2006 en la intervenció arqueològica al solar del carrer de Duran i Bas, 7, que daten de la segona meitat del segle xvii.^[7]

Pere de Montaner va ser embaixador del Consell de Cent davant la cort del rei Felip IV a Madrid,^[8] i també regent de la Tresoreria del Principat,^[9] i el 1669 aconseguí la condició de noble de mans de Carles II.^[10] El seu net Baltasar de Montaner i Ramon^[11] va morir sense descendència masculina, el que va motivar un litigi entre les seves filles Elvira^[12] i Maria Teresa de Montaner i Boneu.^[13]^[14] Finalment, el casal fou heretat per Marià de Càrcer i de Montaner (1747-1817),^[15] fill del primer matrimoni entre Teresa de Montaner i Francesc de Càrcer i de Solà (1704-1759),^[16] que entre el 1776 i el 1777 va fer reformar el frontis del carrer de Montsió,^[17]^[18] i el 1787 del de Duran i Bas.^[19]

El 1826, el seu fill Josep Maria de Càrcer i de Peguera (1779-1863),^[20] casat amb Josepa de Falguera i de Pastors, va demanar permís per a portar-hi aigua de la mina de Montcada des del repartidor del carrer de Montsió.^[21] En aquesta època es devia produir la segregació de la finca núm. 8 d'aquest carrer,^[22] on es conserva una llinda renaixentista decorada amb elements vegetals i amorets.^[23] El 2008, durant les obres d'instal·lació d'un ascensor al celobert d'aquest edifici, s'hi van trobar les restes (part del marxapeu i un dels brancals) d'una porta de la construcció anterior.^[24]

L'hereu Ramon de Càrcer i de Falguera (1809-1868)^[25] es va casar amb Escolàstica d'Amat i Amat, filla del marquès de Castellbell i Castellmeià,^[26] i la casa i el títol foren heretats pel seu fill Joaquim de Càrcer i d'Amat (1835-1923),^[27]^[28] que el 1882 va demanar que se li reconegués la propietat de les tres plomes d'aigua que abastien la finca.^[29] Va morir sense descèndencia, i fou succeït per la seva neboda Dolors de Càrcer i de Ros (1867-1936),^[30] que el 1926 va segregar la finca núm. 7 del carrer de Duran i Bas, venent-la a la Societat de Sant Vicenç de Paül, una associació benèfica de confessió catòlica que el 1927 hi va construir la seva seu, segons el projecte de l'arquitecte Enric Sagnier.^[1] La part restant, valorada en 325.000 pessetes, fou aportada com a capital a la societat anònima Balmes i donaria lloc a l'ampliació de la Balmesiana,^[1] projectada per Joan Rubió i Bellver i que conserva a l'interior algunes finestres de l'antic casal.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Miquel i López i García Díez, 2008, p. 59.
↑ Miquel i López i García Díez, 2008, p. 62.
↑ «Hipólito (I) de MONTANER». geneanet. Martín Rodríguez.
↑ Vinyals i Tos, Josep «Segunda donacion otorgada por Don Hipólito de Montaner, con instrumento recibido en poder de Joseph Zafont Notario de la presente Ciudad à los 8. Febrero de 1622». Demostracion legal del claro é indubitado derecho, que assiste a D^a Maria Theresa de Páz, Montanér y Çacosta consorte de Don Diego de Páz en el pleito que sigue con D^a Cayetana de Montanér y Paguera viuda: Dⁿ Mariano de Carcer y de Montanér, y D^a Elvira de Queraltó y Montanér, consorte de Don Juan Bautista de Queraltó, 20-05-1770, pàg. 9-14.
↑ «Pere de MONTANER y de SOLANELL». geneanet. Martín Rodríguez.
↑ Vinyals i Tos, Josep «Clausula de herencia, y algunas otras precedentes del testamento de Don Pedro de Montaner, y de Solanell otorgado en poder de Joseph Llaurador Notario de la presente Ciudad à los 17. Abril de 1693». Demostracion legal del claro é indubitado derecho, que assiste a D^a Maria Theresa de Páz, Montanér y Çacosta consorte de Don Diego de Páz en el pleito que sigue con D^a Cayetana de Montanér y Paguera viuda: Dⁿ Mariano de Carcer y de Montanér, y D^a Elvira de Queraltó y Montanér, consorte de Don Juan Bautista de Queraltó, 20-05-1770, pàg. 27-29.
↑ Miquel i López i García Díez, 2008, p. 63.
↑ Simon i Tarrés, 2006, p. 246.
↑ Martínez Rodríguez, 2010, p. 54-56.
↑ Martínez Rodríguez, 2010, p. 53.
↑ «Baltasar de MONTANER y RAMON». geneanet. Martín Rodríguez.
↑ «Elvira de MONTANER y de BONEU». geneanet. Martín Rodríguez.
↑ «María Teresa de MONTANER y de BONEU». geneanet. Martín Rodríguez.
↑ Clarisó Martí, 2015, p. 341-343.
↑ «Mariano de CARCER y de MONTANER». geneanet. Martín Rodríguez.
↑ «Francisco de CARCER y de SOLA». geneanet. Martín Rodríguez.
↑ «Càrcer i de Montaner, Marià de. Montsió (davant del carrer Amargós). Obrir finestres, baixar una porta, treure la reixa d'un balcó». C.XIV Obreria C-12/1776-184. AHCB, 18-10-1776.
↑ «Càrcer i de Muntané, Marià de. Amargós. Enderrocar i reedificar part de la façana». C.XIV Obreria C-14/1777-80. AHCB, 07-05-1777.
↑ «Mariano de Carcer i de Muntaner. Sant Gaietà (Duran i Bas. davant de l'església de Sant Gaietà i convent dels Teatins). Casa. Posar balcons, variar i fer obertures. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-43/1787-25. AHCB, 22-02-1787.
↑ «José María de CARCER y de PEGUERA». geneanet. Martín Rodríguez.
↑ «Josep Maria de Cárcer i de Peguera. Montsió. Construir la canonada per fer arribar a la casa l'aigua de Montcada des del repartidor del carrer Montsió, al costat de la casa de Felip d'Amat». C.XIV Obreria C-96. AHCB, 11-07-1826.
↑ AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/22, f. 1645-1651v, 20-12-1863. Inventari post mortem de Josep Maria de Càrcer i de Peguera.
↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
↑ «Carrer Montsió, 8». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
↑ «Ramón de Cárcer y de Falguera». geneanet. Juan Antonio Navarrete y de Cárcer.
↑ «Escolastica de Amat y Amat». geneanet. María Pilar de Olivar i Vivó.
↑ «Joaquín de CARCER y de AMAT». geneanet. Martín Rodríguez.
↑ «Joaquin de Carcer demana indemnització per un tros de terreny viable del carrer Montsió». Q136 Obres públiques 3/1 3780. AMCB, 1873.
↑ «Sol·licitud de Joaquín de Carcer i Amat, Marqués i Castellbell, per a que se li reconegui la propietat de tres plomes de l'aigua comtal de Montcada que abasteixen la casa nº 10 del carrer Montesión (Montsió) i els números 7 i 9 de la de Gobernador». Q136 Obres públiques 3/0 1538. AMCB, 1882-1883.
↑ «Dolors de CARCER y de ROS». geneanet. Martín Rodríguez.

Bibliografia

Clarisó Martí, Josep Maria. La economía de la nobleza de Lleida en el siglo XVIII. UNED. Departamento de Historia Moderna (tesis doctoral), 2016.
Martínez Rodríguez, Miquel Àngel. La mitjana noblesa catalana a la darreria de l'etapa foral. Fundació Noguera, 2010.
Miquel i López, Júlia; García Díez, Rebeka. Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la finca del carrer Duran i Bas, 7 de Barcelona. Veclus SL, juliol 2008.
Simon i Tarrés, Antoni «L'estatus de Barcelona després de la Pau dels Pirineus, presidi o ciutadella?». Estudis. Revista de historia moderna, 32, 2006, pàg. 237-262. ISSN: 0210-9093.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Montaner

«Llinda renaixentista del carrer Montsió». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
«Pati i finestra de la casa Montaner (fotografia de l'AFCEC)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
«Finestra i llinda de la casa Montaner (fotografia de l'AFCEC)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

[FOOTNOTEMiquel_i_LópezGarcía_Díez200859-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Miquel i López i García Díez, 2008, p. 59.

[FOOTNOTEMiquel_i_LópezGarcía_Díez200862-2] Miquel i López i García Díez, 2008, p. 62.

[3] «Hipólito (I) de MONTANER». geneanet. Martín Rodríguez.

[4] Vinyals i Tos, Josep «Segunda donacion otorgada por Don Hipólito de Montaner, con instrumento recibido en poder de Joseph Zafont Notario de la presente Ciudad à los 8. Febrero de 1622». Demostracion legal del claro é indubitado derecho, que assiste a D^a Maria Theresa de Páz, Montanér y Çacosta consorte de Don Diego de Páz en el pleito que sigue con D^a Cayetana de Montanér y Paguera viuda: Dⁿ Mariano de Carcer y de Montanér, y D^a Elvira de Queraltó y Montanér, consorte de Don Juan Bautista de Queraltó, 20-05-1770, pàg. 9-14.

[5] «Pere de MONTANER y de SOLANELL». geneanet. Martín Rodríguez.

[6] Vinyals i Tos, Josep «Clausula de herencia, y algunas otras precedentes del testamento de Don Pedro de Montaner, y de Solanell otorgado en poder de Joseph Llaurador Notario de la presente Ciudad à los 17. Abril de 1693». Demostracion legal del claro é indubitado derecho, que assiste a D^a Maria Theresa de Páz, Montanér y Çacosta consorte de Don Diego de Páz en el pleito que sigue con D^a Cayetana de Montanér y Paguera viuda: Dⁿ Mariano de Carcer y de Montanér, y D^a Elvira de Queraltó y Montanér, consorte de Don Juan Bautista de Queraltó, 20-05-1770, pàg. 27-29.

[FOOTNOTEMiquel_i_LópezGarcía_Díez200863-7] Miquel i López i García Díez, 2008, p. 63.

[FOOTNOTESimon_i_Tarrés2006246-8] Simon i Tarrés, 2006, p. 246.

[FOOTNOTEMartínez_Rodríguez201054-56-9] Martínez Rodríguez, 2010, p. 54-56.

[FOOTNOTEMartínez_Rodríguez201053-10] Martínez Rodríguez, 2010, p. 53.

[11] «Baltasar de MONTANER y RAMON». geneanet. Martín Rodríguez.

[12] «Elvira de MONTANER y de BONEU». geneanet. Martín Rodríguez.

[13] «María Teresa de MONTANER y de BONEU». geneanet. Martín Rodríguez.

[FOOTNOTEClarisó_Martí2015341-343-14] Clarisó Martí, 2015, p. 341-343.

[15] «Mariano de CARCER y de MONTANER». geneanet. Martín Rodríguez.

[16] «Francisco de CARCER y de SOLA». geneanet. Martín Rodríguez.

[17] «Càrcer i de Montaner, Marià de. Montsió (davant del carrer Amargós). Obrir finestres, baixar una porta, treure la reixa d'un balcó». C.XIV Obreria C-12/1776-184. AHCB, 18-10-1776.

[18] «Càrcer i de Muntané, Marià de. Amargós. Enderrocar i reedificar part de la façana». C.XIV Obreria C-14/1777-80. AHCB, 07-05-1777.

[19] «Mariano de Carcer i de Muntaner. Sant Gaietà (Duran i Bas. davant de l'església de Sant Gaietà i convent dels Teatins). Casa. Posar balcons, variar i fer obertures. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-43/1787-25. AHCB, 22-02-1787.

[20] «José María de CARCER y de PEGUERA». geneanet. Martín Rodríguez.

[21] «Josep Maria de Cárcer i de Peguera. Montsió. Construir la canonada per fer arribar a la casa l'aigua de Montcada des del repartidor del carrer Montsió, al costat de la casa de Felip d'Amat». C.XIV Obreria C-96. AHCB, 11-07-1826.

[22] AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/22, f. 1645-1651v, 20-12-1863. Inventari post mortem de Josep Maria de Càrcer i de Peguera.

[Catàleg-23] «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.

[24] «Carrer Montsió, 8». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

[25] «Ramón de Cárcer y de Falguera». geneanet. Juan Antonio Navarrete y de Cárcer.

[26] «Escolastica de Amat y Amat». geneanet. María Pilar de Olivar i Vivó.

[27] «Joaquín de CARCER y de AMAT». geneanet. Martín Rodríguez.

[28] «Joaquin de Carcer demana indemnització per un tros de terreny viable del carrer Montsió». Q136 Obres públiques 3/1 3780. AMCB, 1873.

[20-29] «Sol·licitud de Joaquín de Carcer i Amat, Marqués i Castellbell, per a que se li reconegui la propietat de tres plomes de l'aigua comtal de Montcada que abasteixen la casa nº 10 del carrer Montesión (Montsió) i els números 7 i 9 de la de Gobernador». Q136 Obres públiques 3/0 1538. AMCB, 1882-1883.

[30] «Dolors de CARCER y de ROS». geneanet. Martín Rodríguez.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

PROFILPELAJAR.COM

Casa Montaner (Barcelona)

Història

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs

Read other articles:

State Secret (1995 film)

Arnold Pressburger

Katatonia

2016–2022 Yemen cholera outbreak

Sergey Brin

العلاقات البوتانية السنغافورية

Várzea Grande (Mato Grosso)

Malavika Avinash

Volvo Aero

Millie E. Hale Hospital

البطولات الفرنسية 1947 (كرة مضرب)

Constitution Square Historic Site

Nicole Maines

Tahlequah, Oklahoma

Lennard Pearce

Hard palate

马来群岛

Otto von Guericke University Magdeburg

Party of Drivers

Angelo Stiller