 Balićžunićita |
|---|
|
| Fórmula química | Bi₂O(SO₄)₂ |
|---|
| Epònim | Tonči Balic-Žunic (en)   |
|---|
| Localitat tipus | Cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia |
|---|
|
| Categoria | sulfats |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | triclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 6,7386(3) Å; b = 11,1844(5) Å; c = 14,1754(7) Å; α = 80,082(2)°; β = 88,462(2)°; γ = 89,517(2)° |
|---|
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
|---|
| Grup espacial | grup espacial 1 |
|---|
| Color | incolor, blanc, marró clar |
|---|
| Lluïssor | vítria |
|---|
| Color de la ratlla | blanc |
|---|
| Diafanitat | transparent |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA2012-098 |
|---|
| Símbol | Bžć |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La balićžunićita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom en honor de Tonci Balić-Žunić (1952), professor de mineralogia del Museu d'Història Natural de la Universitat de Copenhaguen.
Característiques
La balićžunićita és un sulfat de fórmula química Bi₂O(SO₄)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013. Cristal·litza en el sistema triclínic. Químicament és el sulfat de bismut més simple conegut; similar a leguernita. Els altres únics sulfats de bismut coneguts són la cannonita, la riomarinaïta i tavagnascoïta.
Va ser descoberta al Cràter La Fossa, a l'illa de Vulcano, a les Illes Eòlies, dins la província de Messina (Sicília, Itàlia), on sol trobar-se associada a altres minerals com: wurtzita, pirrotita, pirita, lil·lianita, leguernita, galenobismutita, esfalerita càdmica, bismoclita i anglesita. La localitat tipus és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
