Avinguda del Tibidabo

Infotaula de vial urbàAvinguda del Tibidabo

Fotografia des de baix Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarrer i conjunt urbà Modifica el valor a Wikidata
EpònimTibidabo Modifica el valor a Wikidata
Noms
Av. del Frare Blanc (1901-1906)
Passeig del Funicular (1906-1906)
Av. del Doctor Andreu (1931-1979)[1]
Situació
Entitat territorial administrativaSant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Interseccions
Mas Yebra, Garcia Mariño, Roman Macaya, Ronda de Dalt, Adrià Margarit, Manuel Arnús
Codi postal08022
Dimensions
Llargària1,5 km
Construcció
Inauguració29 d'octubre de 1901
Map
Traçat de la via
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona3084 Modifica el valor a Wikidata

L'avinguda del Tibidabo és un carrer del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona de 1.500 m de llargada, que comença a la plaça de John F. Kennedy fins a arribar a la del Doctor Andreu, on es troba l'estació del funicular que puja al parc d'atraccions del Tibidabo.[2] El 1931 li fou canviat el nom pel de Doctor Andreu, fins al 1978 que es restablí l'actual.[3][1]

Història

Inauguració de l'avinguda del Doctor Andreu, el 1901

Té els seus orígens en la finca del Frare Blanc, adquirida el 1899 per 250.000 pessetes a la família Parés i Cayol per la societat anònima El Tibidabo, de la qual eren accionistes Salvador Andreu, Ròmul Bosch i Alsina, Romà Macaya i altres membres de la burgesia barcelonina de l'època, que hi va impulsar la construcció d'una ciutat-jardí a banda i banda d'una avinguda, on es podia gaudir de la tranquil·litat i aire pur per la seva proximitat amb la natura.[2][4][5]

Aquesta s'inaugurà el 1901, juntament amb el Tramvia Blau i el Funicular del Tibidabo,[6] amb mansions a banda i banda del carrer projectades pels arquitectes Josep Puig i Cadafalch, Joan Rubió i Bellver, Enric Sagnier o Adolf Ruiz Casamitjana.[2] El doctor Andreu va viure a la finca del número 17 fins que va esclatar la Guerra Civil i la casa es va convertir en l'ambaixada de la Unió Soviètica, que es va traslladar de Madrid a Barcelona per motius de seguretat. En el soterrani s'hi va construir un búnquer on es podia arribar a viure i treballar fins a dues setmanes en cas de bombardejos. Un cop finalitzat el conflicte, la família Andreu hi va tornar.[2]

Al número 18 de l'avinguda, el 1911 el doctor Andreu va fer construir al compositor i pianista Enric Granados un auditori on el músic va crear algunes de les seves composicions i on interpretava les seves obres davant els representants més destacats de la burgesia. Aquesta finca es va convertir més endavant (1936) en la seu de La Voz de España, un dels primers i més importants estudis de doblatge d'Espanya.[7][8]

Edificis

Relació d'edificis de l'avinguda del Tibidabo:[2][7]

Núm. Nom Any Arquitecte Imatge
1 - 31
(c/Manuel Arnús) 		Casa Manuel Arnús o El Pinar 1903 Enric Sagnier
56 Casa Casacuberta 1907 Joan Rubió i Bellver
48 Casa Muntades 1901 Josep Puig i Cadafalch
44 - 46 Cases Francesc Sert i Badia i
Eusebi López Diaz-Quijano 		1905-1906 Enric Sagnier
39 - 46 Palauet
(seu de la UOC) 		1920
36 Torre Salvador Andreu 1915-1918 Enric Sagnier
35 Casa Fornells 1904 Joan Rubió i Bellver
34 Casa noucentista Carme Andreu
Consolat General de la Xina. 		1920
33 1920 Nicolau Rubió i Tudurí
32 Casa Alfons Macaya
Palauet Aldaya a L'ombra del vent
(Carlos Ruiz Zafón) 		1918 Enric Sagnier
31 Casa Roviralta
o Frare Blanc 		1913 Joan Rubió i Bellver
30 Torre noucentista 1913-1915 Josep Pujol i Brull
24 - 28 Casa Ignasi Coll
(actual [scola Sil) 		1921 Enric Sagnier
27 Casa Bernat i Creus
o Torre Ignasi Portabella 		1905 Josep Pérez Terraza
25 1915 Adolf Ruiz Casamitjana
21 Casa Salvador Andreu 1916-1917 Enric Sagnier
22 Escola Tirol 1915
17 - 19 Torre del Doctor Andreu
Consolat URSS (1936-1939)
Mutua Universal 		1915-1918 Enric Sagnier
18 Auditori Granados (1911-1916)
La Voz de España (1936-2010)[8] 		1911
9, 11 i 13 Cases Josepa Orpí Almirall 1910 Antoni Millàs i Figuerola
2 - 4 La Rotonda 1906 Adolf Ruiz Casamitjana

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Portavella i Isidoro, 2003, p. 244-245.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Marquez Daniel, Carlos «La UPC insta a explotar l'atractiu històric de l'avinguda del Tibidabo» (en castellà). El Periódico, 28-12-2010 [Consulta: 26 novembre 2015].
  3. ↑ «Nomenclàtor dels carrers». Ajuntament de Barcelona.
  4. ↑ Portavella i Isidoro, 2003, p. 20-21, 244-245.
  5. ↑ «Casa Roviralta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  6. ↑ «Les cases de l’avinguda Tibidabo». El Temps de les Arts, 19-01-2020.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Un passeig per la història de l'avinguda del Tibidabo». La Vanguardia, 08-01-2015 [Consulta: 26 novembre 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 Savall, Cristina «El auditori de Granados» (en castellà). El Periódico, 08-07-2012 [Consulta: 26 novembre 2015].

Vegeu també

Bibliografia

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata