Els 100 metres masculins va ser una de les proves del programa d'atletisme disputades durant els Jocs Olímpics d'Amsterdam de 1928. La prova es va disputar el 29 i 30 de juliol de 1928. 81 atletes hi estaven inscrits, tot i que finalment sols hi van prendre part 76 atletes de 32 nacions diferents.[1] La participació estava limitada a quatre atletes per país.[2]
Aquesta va ser la vuitena vegada que es va disputar aquesta prova, havent-se disputat en tots els Jocs Olímpics des de la primera edició, el 1896. Cap dels finalistes de 1924 va prendre-hi part. Entre els principals favorits hi havia Frank Wykoff, guanyador de les proves olímpiques dels Estats Units; el britànic Jack London i l'alemany Georg Lammers.[1]
La competició va utilitzar el format de quatre rondes introduït el 1920: eliminatòries, quarts de final, semifinals i final. Hi va haver 16 sèries d'entre 3 i 6 corredors cadascuna, amb els 2 primers de cadascuna d'elles que passaven als quarts de final. Els quarts de final van constar de 6 sèries de 5 o 6 atletes cadascuna; els dos primers classificats de cada sèrie van passar a les semifinals. Hi va haver 2 semifinals, cadascuna amb 6 corredors. En aquesta ronda, els tres millors atletes van passar a la final. La final va comptar amb 6 corredors. Les curses es van córrer en una pista de 400 metres.[1][3]
Rècords
Aquests eren els rècords del món i olímpic que hi havia abans de la celebració dels Jocs Olímpics de 1928.
Percy Williams va igualar el rècord olímpic amb 10,6 segons en la quarta sèrie de la segona ronda. A la primera semifinal, Williams, Robert McAllister i Wilfred Legg van igualar el mateix rècord.[1]
Resultats
Sèries
Els dos primers classificats de cadascuna de les setze sèries passava a quarts de final.
Hi va haver dues sortides nul·les, de Legg i Wykoff. Una vegada que la final va començar amb èxit, Williams va prendre el lideratge des d'un bon començament i no el va deixar en cap moment.[4]
