Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 - 200 metres masculins
Els 200 metres masculins va ser una de les proves del programa d'atletisme disputades durant els Jocs Olímpics d'Amsterdam de 1928. La prova es va disputar el 31 de juliol i 1 d'agost de 1928 i hi van prendre part 59 atletes de 29 nacions diferents.[1]
Medallistes
La competició va utilitzar el format de quatre rondes introduït el 1920: eliminatòries, quarts de final, semifinals i final. Hi va haver 15 sèries d'entre 2 i 6 corredors cadascuna, amb els 2 primers de cadascuna d'elles que van passaven als quarts de final. Els quarts de final van constar de 6 sèries de 5 atletes cadascuna; els primers classificats de cada sèrie van passar a les semifinals. Hi va haver 2 semifinals, cadascuna amb 6 corredors. En aquesta ronda, els tres millors atletes van avançar. La final va comptar amb 6 corredors. Les curses es van córrer en una pista de 400 metres.[1]
Rècords
Aquests eren els rècords del món i olímpic que hi havia abans de la celebració dels Jocs Olímpics de 1928.
No es van establir nous rècords mundials ni olímpics durant la competició. Helmut Körnig va igular el rècord olímpic en els últims quarts de final.
Calendari
Data
|
Horari
|
Ronda
|
Divendres, 31 de juliol de 1928 |
14:50 17:15 |
Sèries Quarts de final
|
Dissabte, 1 d'agost de 1928 |
14:00 15:50 |
Semifinals Final
|
Resultats
Sèries
Els dos primers classificats de cadascuna de les quinze sèries passava a quarts de final.
- Sèrie 1
- Sèrie 2
- Sèrie 3
- Sèrie 4
- Sèrie 5
- Sèrie 6
- Sèrie 7
- Sèrie 8
- Sèrie 9
- Sèrie 10
- Sèrie 11
- Sèrie 12
- Sèrie 13
- Sèrie 14
- Sèrie 15
Quarterfinals
Els dos primers classificats de cadascuna de les sis sèries passen a semifinals.
- Quarts de final 1
- Quarts de final 2
- Quarts de final 3
- Quarts de final 4
- Quarts de final 5
- Quarts de final 6
Semifinals
Els tres primers classificats de cadascuna de les dues semifinals passen a la final.
- Semifinal 1
- Semifinal 2
Final
Helmut Körnig i Jackson Scholz van acabar tan a prop un de l'altre que els jutges no van poder determinar qui era tercer i qui quart. Els jutges van decidir fer un desempat entre els dos, però Scholz es va negar a participar-hi, cosa que donà a Körnig la medalla de bronze.[1]
Referències
|
|