PROFILPELAJAR.COM

*Araucaria bernieri*
	;
Estat de conservació
	Vulnerable
UICN	30981
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Classe	Pinopsida
Ordre	Pinales
Família	Araucariaceae
Gènere	Araucaria
Espècie	Araucaria bernieri ; J.Buchholz, 1949
Distribució
Endèmic de	Nova Caledònia

Araucaria bernieri és una espècie de conífera de la família de les Araucariàcies (Araucariaceae). Només es troba a Nova Caledònia a cotes inferiors als 700 metres, principalment a la part sud de l'illa principal.

Descripció

Araucaria bernieri creix com un arbre columnar gran perennifoli que pot arribar a fer fins als 40 a 50 metres d'alçada, tot i que els exemplars que creixen en sòls més pobres tendeixen a ser més petits. L'escorça és grisa i cau en tires fines. Les branques de 4 a 6 mm de gruix en un nivell que estan disposades en forma d'U.^[1]

En exemplars joves, les fulles són agullades i relativament gruixudes, d'uns 7 mm de llarg, triangulars amb un extrem superior molt afilat. En exemplars més vells, les fulles, que se superposen com les teules, fan de 2 a 3,5 mm de llarg i d'1,5 a 2,5 mm d'amplada, en forma d'escala, amb quilla triangular amb un extrem superior corbat.^[1]

És un arbre dioic amb sexes separats. Els cons de flors masculines són de color blanc blavós en forma cilíndrica, de 4 a 9 cm de llarg i de 0,8 a 1,6 cm de diàmetre. Contenen microesporofil·les triangulars amb de quatre a sis sacs de pol·len. Els cons femenins de color clar blau verd fan 10 cm de llarg i de 7,5 a 8 cm de diàmetre. La llavor és en forma d'ou, que fa uns 3 cm de llarg, té una ala àmpliament arrodonida.^[1]

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució natural d'Araucaria bernieri inclou l'illa de Grande Terre, part de Nova Caledònia. Es troba a la part sud de l'illa des del coll de Petchécara fins a la Plaine des Lacs.^[1] La sospita que creixia a la part nord de l'illa a la zona que envolta el municipi de Poum va resultar ser exemplars de l'espècie Araucaria scopulorum de Laubenfels.^[2]

Araucaria bernieri prospera en altituds entre 0 i 700 metres. Habita principalment boscos humits i perennes i valls fluvials. Creix principalment en sòls que es desenvolupen sobre roques ultramàfiques.^[1]^[2]

Perill i protecció

Araucaria bernieri està catalogada com a "vulnerable" a la Llista Vermella de la UICN. Està amenaçada per la pèrdua d'hàbitat amb una població salvatge de menys de de 10.000 arbres i es preveu que disminueixi al voltant d'un 10% durant els propers 10 anys. La construcció de mines i les activitats associades com la construcció de carreteres i l'emmagatzematge de residus es cita com una de les principals raons de perill. Els incendis forestals representen una amenaça particular per a la regeneració, l'amenaça de l'explotació forestal ara és de poca importància.^[2]

Taxonomia

Araucaria bernieri fue descrita por John Theodore Buchholz y publicado en Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle 21: 280, en el año 1949.^[3]

Etimologia

Araucaria: nom genèric que prové dels araucans.

bernieri: epítet

Varietat

A. bernieri var. pumilio Silba va ser descrita a l'any 2000, basat en mostres obtingudes del massís Tiebaghi a la part nord de Nova Caledònia. Aquestes mostres han estat redeterminades com a Araucaria scopulorum. Altres exemplars de Poum i Tiebaghi que se citen al Flore de la Nouvelle-Calédonie dépendances et (Laubenfels de 1972) també han estat reidentificades com a Araucaria scopulorum.^[4]