Rep diversos noms comuns en català:[2] araucària, arbre de pisos (lexema propi del mallorquí),[3] centpisos, muntapisos, pi de pisos, pi reial, piser, pujapisos, leocàdia, pujapissos.
Araucaria angustifolia
Descripció
Són grans arbresperennifolis amb un tronc massiu que, segons l'espècie, pot arribar a alçades de 30-80 m. Les branques s'estenen de forma horitzontal i les fulles són en forma d'agulla, típica de les coníferes.
Generalment les araucàries són dioiques, amb pinyes mascles i femelles en arbres separats. Ocasionalment, però, hi ha arbres monoics o arbres que canvien de sexe amb l'edat. Les pinyes femelles són globuloses i poden fer de 7 a 25 cm de diàmetre segons l'espècie. Contenen 80-200 llavors comestibles, similar als pinyons. Les pinyes mascles són més menudes, de 4 a 10 cm de llargada i entre 1,5-5 cm d'amplada.
Tradicionalment, els pinyons eren una font d'aliment per als habitants de les regions on creixen de manera natural. La fusta d'araucària també és força apreciada; algunes de les espècies s'utilitzen en jardineria.
Taxonomia
Hi ha 20 espècies d'araucària dividides en tres seccions:[4]
.svg){kind=icon}
.jpg)
