L'ametlla, ametla, metla o armela és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci,[1] per exemple, l'«ametlla» del préssec. Posseeix una pel·lícula de color canyella que l'envolta, a més d'una closca exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es redueix a un 40%.[2]
Ametlles encara a l'arbre.
El terme ametlla procedeix d'una arabització de màndorla i aquesta de la paraula llatina amyndăla, que per la seva part és una variació d'amygdăla.[1]
Varietats
La Marcona és la varietat més coneguda. Es tracta d'una ametlla rodona i grossa, dolça i amb poc percentatge d'amargor. És una de les més utilitzades, la més cara i la més demandada per la indústria rebostera i torronera.[3] Un cop extreta la closca, es torra fins que adquireix el to desitjat per a l'elaboració de torrons durs o tous. Serveix de base per a les Indicacions Geogràfiques ProtegidesTorró de Xixona i Torró d'Alacant, així com per a la Denominació de Qualitat Massapà i els tradicionals crocants aragonesos. Així mateix, en tenir en la seva composició menys oli, s'acostuma a fer servir en la producció d'ametlles fregides.
També reben altres denominacions:
L'ametlla mollar, a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
L'ametlla amarga, que és verinosa perquè conté amigdalina, un glucòsid cianogenètic què, en mastegar-la, entra en contacte amb la saliva i s'allibera l'àcid cianhídric. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per ametlla, i una quantitat de 100 g d'ametlles amargues resulta letal per a un adult. L'amigdalina es troba en menor proporció en els ametllons d'ametlla i en les llavors de totes les espècies del gènere prunus.
Tambor d'ametla, un torró tradicional de Mallorca.
A la cuina catalana l'ametlla, com altres fruits secs mediterranis, és molt utilitzada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els torrons, els massapans, els pastissos, etc. També són utilitzades com a acompanyant a formatges com el rocafort. A més també se'n fan gelats i dolços (com les catànies). És un ingredent habitual de la picada que es fa per afegir a les salses. De manera líquida, fins i tot pot ser consumida en forma d'orxata d'ametlla. Naturalment, també es mengen simplement soles com a aperitiu sec.
L'explosió de la demanda de llet d'ametlla com a alternativa a la llet de vaca ha provocat la proliferació de monocultius d'ametller, amb un important impacte sobre els ecosistemes afectats.
Altres usos
L'oli d'aquest fruit és utilitzat com emolient, i l'essència d'ametlles amargues, en perfumeria, per la seva aroma. També té altres usos l'ametlló, que és el fruit tendre i immadur.
↑ 4,04,1Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació. «FAOSTAT». Arxivat de l'original el 2012-06-19. [Consulta: 2 setembre 2013].
