Està enterament ocupada pel municipi homònim, de 273,00 km², dels quals 57,57 km² corresponen a terra ferma (essencialment dunes) i els restants 215,43 a aigua. Tenia 3.839 habitants l'1 de juliol del 2024.[1]
Nuclis de població
Té quatre nuclis de població Ballum, Buren, Hollum i Nes.
Imatge per satèl·lit de l'illaVista aèria d'Ameland
Ameland és esmentada per primer cop com a Ambla al segle viii com a tributària del comtat d'Holanda, fins que el 1424 el seu senyor Ritske Jelmera la va declarar «senyoriu lliure» (vrijheerschap).[2] Tot i que Holanda, Frísia i l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic es van oposar a aquesta condició de quasi-independent, continuà sent un senyoriu lliure fins que l'últim senyor la família governant, Cammingha, va morir el 1708. Després d'això, l'estatúder frisó Joan Guillem Friso d'Orange-Nassau es va convertir en senyor d'Ameland i després d'ell, el seu fill i estatúder dels Països BaixosGuillem IV d'Orange-Nassau i el seu net Guillem V d'Orange-Nassau.[3] Només en la Constitució de 1813 l'illa va ser finalment integrada als Països Baixos (a la província de Frísia). Els reis i reines dels Països Baixos, però, segueixen mantenint el títol de vrijheid van Ameland fins avui.[3]
El 1871 i 1872, es va construir un dic entre Ameland i la terra ferma per una societat per a la recuperació de terres frisones del mar. El dic anava de Holwerd a Bueren i tenia una longitud de 8,7 kilòmetres. La província i el regne neerlandès pagaren acada treballador 200.000 florins. Al final, no va tenir èxit; el dic no va resultar ser durador i el 1882, després de les fortes tempestes d'hivern, es van aturar la reparació i el manteniment de la presa. El dic encara pot ser vist parcialment durant la marea baixa. La presa de Holwerd és el començament d'aquest dic.[4]
El 1940 les tropes alemanyes van ser transportades en ferry fins a l'illa i en qüestió d'hores Ameland estava sota el control de la Wehrmacht. A causa del seu limitat valor militar els Aliats mai van envair Ameland. Les forces alemanyes a l'illa no es va rendir fins al 2 de juny de 1945, gairebé un mes després de la derrota de l'Alemanya nazi.[5]
Administració
Des del 16 de gener del 2020, l'alcalde del municipi és Leo Pieter Stoel del VVD.[6] Els 11 membres del consistori municipal són, des del 2022:
.png)
