L'amaziguisme o berberisme (en amazicTaẓermaziɣt)[1] és un moviment político-cultural amazic de nacionalisme ètnic, geogràfic o cultural, iniciat principalment a Cabília, Algèria, i al Marroc i que més tard s'ha estès a la resta de les comunitats amazigues del nord d'Àfrica. Els tuaregs, un dels pobles amazics, ha estat en rebel·lió contra Mali des de 2012 i va establir temporalment un estat independent de facto anomenat Azawad, que es va identificar com a amazic.
El moviment amaziguista a Algèria i al Marroc s'oposa a l'islamisme que vol imposar una arabització cultural i al panarabisme. A Azawad (nord de Mali), el moviment tuareg-amaziguista també és secular i s'oposa tan a l'arabisme com a la discriminació percebuda contra el tuaregs nòmades per altres grups i el govern de Mali.
Congrés Mundial Amazic
El Congrés Mundial Amazic (CMA Agraw Amaḍlan Amaziɣ) és una organització no governamental internacional sorgida amb la finalitat de proporcionar una estructura i representació internacional de la diversitat cultural i interessos polítics amazics. Es va formar al setembre de 1995 a Sent Roma de Dolanh (Losera). Ha celebrat trobades en intervals irregulars en 1997, 1999, 2002, 2005 i 2011.[2]
Algèria
L'amaziguisme treballa per al reconeixement de les diferents identitats amazigues d'Algèria. Els partits polítics i els moviments considerats amaziguistes són:
El Partit Democràtic Amazic Marroquí va ser fundat en 2005 a Rabat per promoure la identitat amaziga, el secularisme polític, i els drets culturals amazics inclòs el reconeixement de l'amazic com a idioma oficial del Marroc. El partit va ser prohibit el 2008 pel govern marroquí, però no dissolt.[4][5] El seu president, Ahmed Adghirni, va anunciar un recurs judicial contra el govern. El partit es va reorganitzar per formar IzigzawenPartit Ecologista Marroquí-Verds in 2006.
A partir del MPAIAC d'Antonio Cubillo a començaments de la dècada del 1970 algunes organitzacions nacionalistes canàries han donat suport a l'amaziguisme per tal d'emfatitzar la diferència cultural dels nadius guanxes envers els espanyols denunciar el "colonialisme espanyol".[6][7]
Tot i que els moviments van atreure simpaties entre els canaris locals, les accions terroristes violentes perpetrades inicialment pel moviment de Cubillo van provocar un rebuig general.[8] Per tant, fins i tot després que Cubillo va renunciar públicament a la lluita armada l'agost de 1979, no va aconseguir inspirar gaire suport popular.[9]