L'Ait Seghroucheni és una parla amaziga de les llengües zenetes considerada part del continu amazic de l'Atles Mitjà Oriental. És parlada per la tribu Aït Seghrouchen que viu al centre-est del Marroc.
Classificació
L'Ait Seghroucheni és classificat habitualment com a tamazight del Marroc Central.S'ha informat que és mútuament intel·ligible amb el dialecte amazic veí dels Ait Ayache.[1] Tanmateix, genèticament pertany a les llengües zenetes, subgrup de l'amazic septentrional, més que no pas del subbrup de l'Atlas a la qual pertany el tamazight del Marroc central,[2] i per això és exclòs per algunes fonts del tamazight del Marroc central.[3]
L'Ait Seghroucheni forma part del continu amazic de l'Atles Mitjà Oriental de dialectes zenetes, que és parlat a l'Atles Mitjà oriental.
Fonologia
Consonants
L'Ayt Seghroucheni és notable per tenir la fricativa lateral alveolar sorda [ɬ] com un al·lòfon de la seqüència /lt/.[4] /k, g/ es pronuncien com a oclusives, a diferència de l'estretament relacionat dialecte Ayt Ayache en el qual són fricatives.[5]
En la taula de dessota, quan les consonants apareixen en parells, la primera a l'esquerra és sorda.
Notes fonètiques:
- Principalment en préstecs de l'àrab
- realització de la seqüència /lt/ per alguns parlants, p. ex. ultma 'germana', altu 'encara no'
- Per a un petit nombre de parlants, /b/ a vegades és lenitida a [β][8]
- /t/ és aspirada [tʰ][8]
Vocals
L'Ait Seghroucheni té el sistema vocàlic típic de tres vocals, similar a l'àrab clàssic
Aquests fonemes-tenen nombrosos al·lòfons condicionats per les següents entorns:
(# denota límit de paraula, X denota C[−flat −/χ/ −/ʁ/], C̣ denota C[+flat], G denota C, /χ/, i /ʁ/)
Al·lofonia vocàlica tamazight[10]
Fonema
|
Realització
|
Entorn
|
Exemple
|
Significat
|
/i/
|
[i]
|
#_X
|
/ili/
|
'existir'
|
[ɨ]
|
#_Xː / Xː_
|
/idːa/
|
'ell va anar'
|
[ɪ] [e]
|
_G / G_
|
/dˤːiqs/
|
'esclatar'
|
[ɪj]
|
X_#
|
/isːfrˤħi/
|
'ell em fa feliç'
|
/u/
|
[u]
|
#_X / X(ː)_X
|
/umsʁ/
|
'Jo pintava'
|
[ʊ] [o]
|
_G / G_
|
/idˤurˤ/
|
'ell tornava'
|
[ʊw]
|
X(ː)_#
|
/bdu/
|
'començar'
|
[ʉ]
|
kː_ / ɡː_
|
/lːajɡːur/
|
'ell va'
|
/a/
|
[æ]
|
#_X(ː) / X(ː)_X
|
/azn/
|
'enviar'
|
[ɐ]
|
X(ː)_#
|
/da/
|
'aquí'
|
[ɑ]
|
_C̣ / C̣_
|
/ħadˤr/
|
'estar present'
|
Schwa fonètic
Hi ha una vocal no fonèmica predictible inserida en els grups de consonants, realitzada com [ɪ̈] abans de consonant anterior (e.g. /b t d .../) i [ə] abans de consonant posterior (e.g. /k χ .../).[11] Aquí hi ha algunes normes que regeixen l'ocurrència [ə]:
(# denota frontera de paraula, L denota /l r m n/, H denota /h ħ ʕ w j/)
Epèntesi schwa tamazight[12]
Entorn
|
Realització
|
Exemple
|
Pronunciació
|
Significat
|
#C(ː)#
|
əC(ː)
|
/ɡ/
|
[əɡ]
|
'ser, fer'
|
#LC#
|
əLC or LəC
|
/ns/
|
[əns] ~ [nəs]
|
'pasar la nit'
|
#CC#
|
CəC
|
/tˤsˤ/
|
[tˤəsˤ]
|
'riure'
|
#CːC#
|
əCːəC
|
/fːr/
|
[əfːər]
|
'amagar'
|
#CCC#
|
CCəC / C1C2 are not {L H}
|
/χdm/
|
[χdəm]
|
'treballar'
|
/zʕf/
|
[zʕəf]
|
'embogir'
|
#CCC#
|
əCCəC or #CəCəC# / {C1 C3} is {L H}
|
/hdm/
|
[əhdəm] ~ [hədəm]
|
'demolir'
|
#CCC#
|
CəCəC / C2C3 = {L H}
|
/dˤmn/
|
[dˤəmən]
|
'garantir'
|
Accent
L'accent és no contrastiu i predictible,e cau en l'última vocal de la paraula (inclosa schwa).[13]
Notes
- ↑ Abdel-Massih s'hi refereix com un "batec" produït amb "vibració" de la llengua.
Referències
- ↑ Abdel-Massih (1971b:xiii)
- ↑ Edmond Destaing, "Essai de classification des dialectes berbères du Maroc", Etudes et Documents Berbère, 19-20, 2001-2002 (1915)
- ↑ Augustin Bernard and Paul Moussard, Arabophones et berbérophones au Maroc, Annales de Géographie 1924, Volume 33 Numéro 183, pp. 267-282.
- ↑ Abdel-Massih (1971b:19–20)
- ↑ Abdel-Massih (1971b:4, 6, 19–20)
- ↑ Abdel-Massih (1971b:4, 6, 19–20)
- ↑ Abdel-Massih (1968:16)
- ↑ 8,0 8,1 Abdel-Massih (1971b:5)
- ↑ Abdel-Massih (1971b:11)
- ↑ Abdel-Massih (1971b:13–15, 20)
- ↑ Abdel-Massih (1971b:15)
- ↑ Abdel-Massih (1971b:15–17)
- ↑ Abdel-Massih (1971b:17–18)
Bibliografia