La primera font que els esmenta és el geògraf Claudi Ptolemeu al segle ii, i llavors apareixen consistentment en tractats i llistes de geografia tardanes (segle iii-segle vii).[3] A més, estan força ben testimoniats en l'epigrafia de Volubilis i el seu rerepaís, principalment dels temps d'Hadrià fins a final del segle iii.[2] Hom els ha volgut identificar amb els berghuata de les fonts àrabs, però sembla més raonable que es tracti dels bacoia.[2]
Notes
↑El nom compta amb gran nombre de variants, com ara Vacuatae, Bacauatae o Bacquatae, però l'epigrafia confirma la forma correcta.
Referències
↑Desanges, J. «Baquates». A: Gabriel Camps (dir.). Encyclopédie Berbère. Vol. IX (Baal – Ben Yasla), 1991, p. 1334-1336 [Consulta: 6 desembre 2020].