Amado Alonso (Lerín, Navarra, 13 de setembre de 1896 — Arlington, Massachusetts, 26 de maig de 1952) fou un poeta i filòleg, conegut per les seves aportacions al corrent crític de l'estilística, amb influències de l'estructuralisme lingüístic. Contribuí a l'apropament de les escoles americana i peninsular sobre els estudis hispànics i publicà un article de referència sobre el nom del castellà o llengua espanyola. Deixeble de Ramón Menéndez Pidal, el gruix de la seva tasca de divulgació es troba a la Revista de Filología Hispánica.[1]
Vida i obra
Alonso va anar a l'escola a Pamplona i a la Universitat a Madrid (a partir de 1915), on fou deixeble de Ramón Menéndez Pidal. De 1922 a 1923 fou lector a la Universitat de Berlín. El 1927 va defensar la seva tesi doctoral Estructura de las "Sonatas" de Valle-Inclán. Des d'aquest any i fins a 1946 fou el director del Institut de Filologia de la Universitat de Buenos Aires (que després seria anomenat "Instituto de Filología y Literaturas Hispánicas Dr. Amado Alonso"), on fou mestre de María Rosa Lida de Malkiel. Des de 1946 (arran de la pujada al poder de Perón) i fins a la seva mort fou professor de la "càtedra Smith" de la Universitat Harvard. La seva obra De la pronunciación medieval... fou publicada pòstumament a cura de Rafael Lapesa, a qui havia deixat instruccions essent conscient que la seva malaltia (un càncer) li impediria acabar-la.
Alonso va fundar i dirigir la Revista de Filología Hispánica (Buenos Aires, 1939–1946) i la Nueva Revista de Filología Hispánica (Mèxic, 1948–1952). També va ser el traductor del Curs de lingüística general de Ferdinand de Saussure a l'espanyol (Curso de Lingüística General, Buenos Aires 1945), i també traduí Karl Vossler (Filosofía del lenguaje, Madrid 1940, Buenos Aires 2008).
Lecea Yáabar, Juan María «Amado Alonso (1896 - 1952)». Cauce. Revista de Filología y su Didáctica, Núm. 18-19, 1995-1996, pàg. 17-70 [Consulta: 6 agost 2016].
