Karl Vossler (Hohenheim,[1]6 de setembre de 1872 - Múnic, 18 de maig de 1949) va ser un historiador alemany de literatura, especialista en Dante i un dels més importants romanistes de la primera meitat del segle xx, amb publicacions d'italianística, hispanística i també sobre literatura francesa. Se'l coneix sobretot com a fundador de l'Idealisme lingüístic.
Vida
Karl Vossler va ser fill d'Otto Friedrich Vossler, professor i director de l'Acadèmia Agrícola de Hohenheim (actualment Universitat), i de la seva esposa Anna Maria Faber. Va assistir a l'Insitut humanístic a Ulm, i després va estudiar Filologia germànica i romànica a Tübingen, Ginebra, Estrasburg, Roma i Heidelberg. El 1897, es va doctorar a Heidelberg en filologia germànica amb una tesi sobre l'expressió alemanya del Madrigal. El 1900 va rebre també a Heidelberg la llicència per ensenyar Filologia romànica, i el 1902 va ser nomenat professor. El seu mentor a Heidelberg va ser Fritz Neumann. El 1909, va assumir a la Universitat de Würzburg el Departament de llengües romàniques. El 1911 ser cridat a la Ludwig-Maximilians-Universität de Múnic, on va romandre fins al final de la seva vida. El curs 1926/27, i de nou, el 1946 en va ser rector.
Vossler es va casar el 1900 amb Ester, Comtessa Gnoli, filla del poeta italià i historiador de la literatura Domenico Gnoli. El seu fill petit va ser l'historiador de la literatura moderna Otto Vossler, que va traduir i publicar, després de la mort del seu pare, la seva correspondència amb l'antifeixista Benedetto Croce. El 1923 es va casar en segones núpcies amb Emma Auguste Thiersch, filla gran de l'arquitecte Friedrich von Thiersch
Encara que signà el manifest dels 93, s'oposà després al nazisme. Això feu que fos obligat a retirar-se el 1937; després de la guerra, va ser rector de la Universitat de Múnic el 1946 i hi inaugurà la placa commemorativa de Kurt Huber i dels estudiants de La Rosa Blanca assassinats.
Vossler es va dedicar molts anys a l'estudi de la poesia italiana; les seves edicions i traduccions de la Commedia de Dante són encara obres de referències. Després treballà també en literatura francesa i molt intensament en literatura espanyola. La seva obra li guanyà nombrosos reconeixements. La seva obra va contribuir a fer evolucionar la filologia romànica, que fins aleshores era de caràcter eminentment positivista. La seva nova aproximació filosòfico-estètica es coneix com a Idealisme.
Es dedicà també a la lingüística i s'oposà a les teories de la neogramàtica i al seu estricte mecanicisme.
Honors
1912, membre de l' Acadèmia de Ciències de Baviera
Frank-Rutger Hausmann: „Auch im Krieg schweigen die Musen nicht“. Die deutschen Wissenschaftlichen Institute im Zweiten Weltkrieg. V&R, Göttingen 2001 ISBN 3-525-35357-X
Utz Maas: Verfolgung und Auswanderung deutschsprachiger Sprachforscher 1933–1945. vol. 1: Dokumentation. Biobibliographische Daten A-Z. Stauffenburg, Tübingen 2010, p. 840–848 Versió en línia 2018
Kai Nonnenmacher: Karl Vossler et la littérature française. In: Wolfgang Asholt, Didier Alexandre (ed.): France – Allemagne, regards et objets croisés. La littérature allemande vue de la France. La littérature française vue de l'Allemagne. Narr, Tübingen 2011 ISBN 978-3-8233-6660-7 p. 225–240
Kai Nonnenmacher: Form und Leben zwischen Positivismus und Idealismus. In: Romanische Studien, Nr. 1, 2015, p. 171–190 Hinweis
Jürgen Storost: 300 Jahre romanische Sprachen und Literaturen an der Berliner Akademie der Wissenschaften. Peter Lang, Frankfurt 2000, T. 1, p. 484–491
↑Bastantes d'aquestes publicacions existeixen en traducció a l'espanyol. En català només Positivisme i idealisme en la ciència del llenguatge: investigació lingüístico-filosòfica, traducció de Manuel de Montoliu, 1917
