A l'obra apareix molta música tant de Mozart com de Salieri i d'altres compositors de l'època. Les estrenes de les òperes de Mozart El rapte en el serrall, Les noces de Fígaro,Don Giovanni i La flauta màgica apareixen com a moments clau per la situació de les escenes de l'obra.
Entre 1998-1999 es va representar a Barcelona, en una versió dirigida per Àngel Alonso i amb traducció de Josep Maria Vidal
Argument
Des de la posada en escena inicial Shaffer ha revisat contínuament la seva obra, incloent canvis als detalls de la trama. El següent és l'habitual a totes les revisions:
A l'inici de la història, Salieri és un home vell, que ha deixat enrere la seva fama, i està convençut que va fer servir verí per a assassinar Mozart. Parlant directament al públic, promet explicar-se. L'acció fa un flash-back fins al segle xviii, en el moment en què Salieri encara no coneixia Mozart en persona, però n'havia sentit a parlar d'ell i de la seva música. Adora les composicions de Mozart, i està entusiasmat davant l'oportunitat de conèixer Mozart en persona, durant una recepció en la que s'interpretaran diverses composicions de Mozart. Quan finalment descobreix qui és Mozart, se sent tremendament decebut en veure que Mozart en persona no té la gràcia o l'encant de la seva música. Quan Salieri el veu per primera vegada, Mozart està caminant a quatre grapes, parlant grollerament amb la seva futura esposa, Constanze.
Salieri no pot conciliar el comportament groller de Mozart amb el geni que Déu inexplicablement li ha concedit: Salieri, que ha estat un catòlic devot tota la seva vida, no pot creure que Déu hagi escollit a Mozart en comptes d'ell per un do així. Salieri renuncia a Déu i jura fer el que estigui a les seves mans per destruir Mozart com a manera de tornar-lo al seu creador.
Durant la resta de l'obra, Salieri aparenta ser un aliat de Mozart mentre que a la seva esquena fa el que pot per destruir la seva reputació i qualsevol èxit que puguin tenir les seves composicions. En més d'una ocasió és només gràcies a la intervenció del mateix Emperador que Mozart pot continuar amb la seva feina (intervencions a les que Salieri s'oposa, i que el fan molt feliç quan Mozart creu que ha estat gràcies a la seva intervenció). Salieri també humilia l'esposa de Mozart quan va a veure'l per demanar-li ajut, i calumnia a Mozart davant l'Emperador i la cort. Un tema principal a Amadeus són els repetits intents de Mozart per guanyar-se el públic aristocràtic amb composicions cada vegada més brillants, que sempre són frustrats tant per Salieri com per la mateixa incapacitat de l'aristocràcia per apreciar el geni de Mozart.
L'obra acaba amb Salieri intentant suïcidar-se en un darrer intent de ser recordat, deixant una falsa confessió d'haver assassinat Mozart amb arsènic. Sobreviu, però, i la seva confessió és desestimada per tots, deixant-lo ofegar-se un cop més en la mediocritat.
Cura històrica
Shaffer emprà llicències artístiques en els seus retrats tant de Mozart com de Salieri. Les proves documentals suggereixen que hi havia certa antipatia entre tots dos homes, però la idea que Salieri fos l'instigador de la mort de Mozart no és presa seriosament pels estudiosos de les vides i caràcters dels dos músics. Si bé històricament podria haver-hi hagut una certa rivalitat i tensió entre Mozart i Salieri, també hi ha proves que gaudien d'una relació marcada pel respecte mutu.[1] Com a exemple, Salieri donà classes de música al fill de Mozart, Franz Xaver. També dirigí algunes obres de Mozart, tant en vida d'aquest com quan ja havia traspassat.[2]
L'escriptor David Cairns afirmà que Amadeus era un "garbuix de mites" i argumentà contra Shaffer que el retrat que fa de Mozart com "dos inicis contradictoris, artista sublim i babau", senyalant en canvi que Mozart era "fonamentalment ben integrat". Cairns també rebutja la "llegenda romàntica" que Mozart sempre escrivia manuscrits perfectes d'obres ja totalment compostes al seu cap, senyalant grans i prolongades revisions a diversos manuscrits.
Va reestrenar-se a Nova York al the Music Box Theatre, de nou dirigida per Peter Hall, representant-se en 173 funcions. Estava interpretada per David Suchet (Salieri), Michael Sheen (Mozart), Cindy Katz (Constanze) i David McCallum (Josep II). Va ser nominada als Tonys a millor revival i millor actor (Suchet)
Vienesos: Nigel Bellairs, Susan Gilmore, Peggy Marshall, Robin Meredith, Anne Sedgwick, William Sleigh, Glenn Williams
Aquesta producció radiofònica va ser reemesa el 2 de gener de 2011 com a part de la temporada de Radio 3 "Genius of Mozart".[10]
Per celebrar el 250è aniversari del naixement de Mozart el 2006, BBC Radio 2 va emetre una adaptació de l'obra de Shaffer feta per Neville Teller en 8 episodis de 15 minuts, dirigits per Peter Leslie Wilde i narrats per F. Murray Abraham com Salieri.[11]
