Es va llicenciar en dret i estudià un màster en Administració Pública. Ha estat jutgessa substituta, Directora Provincial de Treball a Girona,[6] sotsdirectora General de Formació Professional, directora de l'Institut de Seguretat i Higiene en el Treball[6] i Consellera Laboral de l'Ambaixada Espanyola a Washington DC.[6] Presidenta del Partit Popular a Girona i portaveu del PP a Catalunya. Des del 5 de juliol del 2008 i fins al març del 2017 va ser presidenta del Partit Popular de Catalunya.[4]
L'1 de juliol de 2008 es va anunciar la seva candidatura a la presidència del Partit Popular de Catalunya,[9] amb el suport de Mariano Rajoy com a candidatura de consens davant les altres candidatures presentades inicialment per a presidir el partit,[10] i en va ser la guanyadora a les eleccions del dia 5 de juliol, derrotant l'altra candidata, Montserrat Nebrera, amb més d'un 56% dels vots, de manera que es va proclamar presidenta del PP català.[11][12]
Al maig de 2008 fou designada conjuntament amb María San Gil i José Manuel Soria, membre de la comissió redactora de la ponència política del XVI Congrés estatal del PP, celebrat al juny d'aquell mateix any, ponència que precipitaria la sortida unilateral de San Gil del PP basc.
Enmig de l'escàndol de presumpte espionatge vinculat a l'agència de detectius Método 3, el juny de 2013 es va fer pública una part de la conversa mantinguda amb Victória Álvarez (ex-companya sentimental de Jordi Pujol Ferrusola) al restaurant La Camarga, realitzada suposadament per aquesta agència de detectius.[15] El Partit Popular Català (PPC) negà que Sánchez-Camacho estigués al corrent de la gravació i mesos després la presidenta del PPC arribà a un acord amb Método 3 per no portar el cas a la justícia, que l'arxivà.[16][17] El 4 de juny de 2014 el Parlament de Catalunya va reprovar Sánchez-Camacho i li demanà la dimissió com a senadora per haver-se negat a comparèixer pel cas Método 3; es tracta de la primera vegada que la cambra catalana reclama la dimissió d'un senador per designació autonòmica i tot just la segona que es reprova un membre de l'oposició.[18]
El febrer del 2017 es va fer públic que havia estat una de les primeres impulsores de la coneguda com a Operació Catalunya[19] per practicar la guerra judicial, elaborant una llista negra d'independentistes a investigar per part de José Manuel Villarejo.[20]
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
