El 1987 va ser contractat per la Fundació Ausiàs March, entitat organitzadora dels Premis Octubre, per a ocupar-se de la classificació de 10.000 documents que formen l'arxiu actual dels Moviments Socials i Obrers, el més important fons documental sobre els moviments socials i polítics valencians.
En 1992 va ser detingut per ordre del jutge de l'Audiència NacionalCarlos Bueren per presumptes vinculacions amb l'organització armada Terra Lliure. Cerdà militava i era membre de l'executiva de Catalunya Lliure. Es trobava a Canals (València) quan va ser arrestat.[1] Fou posat en llibertat sense càrrecs poc després per manca de proves.[2]
El 5 de maig de 1995 va ser un dels encarregats de l'organització d'una manifestació a València entorn de la plataforma cívica Bloc de Progrés Jaume I. El 1997 inaugura el que seria el primer dels vint-i-cinc Casals Jaume I, el d'Alacant. El 1999 funda, juntament amb altres personalitats provinents del Bloc de Progrés Jaume I, el Front pel País Valencià, organització que concorrerà a les eleccions espanyoles de 2000 coaligada amb Esquerra Republicana, llista en la qual va anar com número u per la circumscripció de València.