El seu pare era capità de la Guàrdia Civil, pel que va passar la seva infància entre Catalunya i el País Basc. Als 6 anys va traslladar-se a viure durant quatre anys a Figueres[2] amb la família.[3] Va començar a estudiar Dret a Sant Sebastià, però on va començar a participar en obres teatrals de la Universitat i això li va despertar la vocació d'actor. Va marxar a Madrid per dedicar-s'hi, i a principis dels anys 60 va començar a participar en algunes obres, com "El cenador", en la qual va treballar al costat de Julia Gutiérrez Caba. L'any 1962 va començar a treballar al cinema, sent els seus primers treballs com a actor de doblatge. La primera pel·lícula en la qual va treballar ja com a actor va ser "Atraco a las tres" (1962), de José María Forqué. En aquesta primera etapa de la seva carrera va alternar el cinema amb el teatre. D'aquesta època podem citar títols com "Casi un caballero" o "De cuerpo presente", així com un petit paper a "El verdugo" de Luis García Berlanga.
A partir dels 70 va començar el que més tard va ser denominat com "el landismo", una sèrie de pel·lícules que va donar el cinema espanyol, sense cap qualitat cinematogràfica ni de fons, en les quals es representava a l'espanyol com un personatge reprimit, inculte, fanfarró i masclista, el que els seus creadors justificaven defensant que representaven al "espanyol mitjà". D'aquesta època podem citar pel·lícules com "Vente a ligar al Oeste", "No desearás la mujer del vecino" o "Fin de semana al desnudo".
A partir de la transició, però, la carrera d'Alfredo Landa va donar un gir inesperat, participant en pel·lícules de qualitat i sota les ordres de prestigiosos directors com Juan Antonio Bardem, amb qui va rodar "El puente", considerada com un dels seus millors treballs, o Luis García Berlanga, amb "La vaquilla". D'aquesta època són també les seves intervencions en "Los santos inocentes" de Mario Camus, "Las verdes praderas" de José Luis Garci, o "El bosque animado" de José Luis Cuerda. És de destacar també "El crack", llargmetratge que va obtenir molt d'èxit en el seu moment, i del qual es va fer una seqüela, en la qual Landa fa una molt bona interpretació d'un detectiu privat.
Pel que fa a la televisió, també va tenir èxits en algunes sèries com "Tristeza de amor", "Lleno, por favor" o "Por fin solos", entre altres. Va rebre el Premi del Festival de Cinema de Cannes de 1984 a la millor actuació masculina, que va compartir amb Francisco Rabal per l'actuació de tots dos en "Los Santos Inocentes". Va ser nominat 7 vegades als Goya, aconseguint dos per les seves pel·lícules "El bosque animado" i "La marrana", i un altre que se li va concedir el 2007 per la seva trajectòria artística. En aquest mateix any 2007, al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga va anunciar la seva retirada de la professió. Altres pel·lícules destacables de la seva filmografia són "Los paraísos perdidos", "Bandera negra", "Tata mía", "El río que nos lleva" o "Canción de cuna". El 2003 va ser homenatjat a la Mostra de València, on li atorgaren la Mostra d'Or. Com a curiositat, cal dir que era un expert jugador de mus.[4]
