El seu pare, Tomas Gutiérrez Larraya (ja que el cognom Gutiérrez-Larraya va ser creat pel mateix Preses, quan li anaven a atorgar el títol de Grandesa d'Espanya i de Comte de Larraya) era pintor i escriptor, i va escriure diversos manuals de pintura, com també va dirigir algunes revistes d'àmbit nacional. Federico i el seu germà Aurelio, des de petits, ja es van veure dins del món dels mitjans.
Al costat del seu germà, Aurelio G. Larraya, es tracta d'un dels més importants directors de fotografia del cinema espanyol, havent participat en pel·lícules com Don Erre que Erre de José Luis Sáenz de Heredia, o La cabina, d'Antonio Mercero. També participà en importants programes televisius de TVE com Historias para no dormir. El seu germà Aurelio va reb allar principalment en televisió.[1]
El 1996 se li va concedir el Premi Goya d'Honor per la seva trajectòria.[2]
Federico G. Larraya per Emilio G. Fernández, A: Cuadernos de la Academia, ISSN 1138-2562, Nº. 3, 1998 (Ejemplar dedicado a: Memoria viva del cine español), págs. 159-180