Va aconseguir el títol acadèmic de magister. En l'inici de la carrera eclesiàstica, es va fer Monsenyor i va ser scriptor de cartes apostòliques.[1] El 12 de gener de 1554, es va fer clergue de la Càmera Apostòlica i canonge de la Basílica de Sant Pere el 18 d'abril de 1554. Va estar embolicat en un escàndol menor després de transportar embarcacions franceses de Civitavecchia a Gaeta, cosa que va fer que el Papa Pau IV l'exonerés de les seves gestions i beneficis. Després que els bucs tornessin i alguns cardenals intervinguessin, el papa li va retornar els seus antics oficis el 8 d'octubre de 1557.[2]
Va participar en el conclave de 1572 que va triar el Gregori XIII.[1] El nou papa el va nomenar arquebisbe de la Basílica de Santa Maria Major; durant el jubileu de 1575, va obrir la porta santa de Gregori XIII i també el va fer cardenal protector d'Espanya. Abans del 30 de març de 1573, va renunciar al govern de la diòcesi de Parma. Va ser nomenat Prefecte de la Signatura Apostòlica el 12 de gener de 1575. L'11 de juliol de 1580, va ser nomenat llegat papal als Estats Pontificis (a més del llegat de Bolonya), encarregat d'eliminar el bandolerisme.[2]
Va morir de cop a Macerata el 16 de maig de 1581 i va ser enterrat a la capella de la família Sforza, en la Basílica di Santa Maria Maggiore.[2]