PROFILPELAJAR.COM

Giovanni Ricci
	;
Biografia
Naixement	1r novembre 1498 ; Chiusi (Itàlia)
Mort	3 maig 1574 (75 anys); Roma
Cardenal bisbe bisbat suburbicari d'Albano
	1570 (Gregorià) – 1573 (Gregorià) ; ← Giulio della Rovere – Scipione Rebiba →
Arquebisbe catòlic
	3 setembre 1567 – ; ← Angelo Nicolini – Pietro Giacomo Borbone (en) → ; Diòcesi: arquebisbat de Pisa
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
	1563 (Gregorià) – 1564 (Gregorià) ; ← Giovanni Michele Saraceni – Giovanni Battista Cicala →
Bisbe diocesà
	20 febrer 1545 – 19 novembre 1554 ; ← Bartolomeo Guidiccioni – Filucio de Filucci (en) → ; Diòcesi: bisbat de Chiusi-Pienza
Nunci apostòlic a Portugal
	27 juny 1544 – 4 març 1550
Arquebisbe catòlic
	25 juny 1544 – ; ← Juli III – Giovanni Andrea Mercurio → ; Diòcesi: arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic
Participà en
12 maig 1572	conclave de 1572
20 desembre 1565	Conclave de 1565–66
5 setembre 1559	conclave de 1559
15 maig 1555	conclave de maig de 1555
5 abril 1555	Conclave d'abril de 1555

Giovanni Ricci (Montepulciano, 1 de novembre de 1498^[1] - Roma, 3 de maig de 1574) va ser un cardenal italià, Arquebisbat de Pisa i després cardenal d'Albano i de Sabina.^[2]

Biografia

Amb quinze anys, Giovanni Ricci fuig del domicili familiar per escapar a la venjança i al maltractament de la seva sogra. Va a Roma a casa de Tarugi, un noble de Montepulciano, amic del seu pare que intenta convèncer-lo per que torni amb els seus pares

Es ajudant del camarlenc i després camarlenc del cardenal Gian Maria Ciocchi del Monte,^[2] que es convertirà més tard en Papa amb el nom de Juli III.

Alguns anys més tard, entra al servei del cardenal Alexandre Farnèse.^[2] Aquest li encomana diverses missions diplomàtiques delicades entre França i el ducat de Borgonya. A continuació entra a l'estat eclesiàstic, primerament com protonotari apostòlic participantium, després com a clergue de la Cambra apostòlica l'any 1542. És nomenat internunci a Espanya i a Àustria.

És elegit arquebisbe de Siponto (Manfredonia) el 25 de 1544, nunci apostòlic a Portugal del 27 de juny de 1544 al 4 de març de 1550, però no entra a Lisboa abans de setembre. El 20 de febrer 1545 és traslladat a l'arxidiòcesi de Chiusi amb el títol d'arquebisbe ad personam, i comandatari de S. Sabino de Monterono a Pise.

Giovanni Ricci és fet cardenal-prevere per Juli III en el Consistori papal del 20 de novembre de 1551 i rep la tonsura i el títol de Sants Vital, Gervais i Protais el 4 de desembre de 1551.

Participa en diversos conclaves.^[3] Els de 1555 que van permetre l'elecció del papa Marcel II i de Pau IV, el de 1559 que veu l'elecció de Pius IV, el de 1565-1566 que veu arribar Pius V i finalment l'any 1572, que elegeix Gregori XIII.

Entre 1563 i 1564, és Camarlenc del Col·legi Cardenalici.

L'any 1564, el cardenal Giovanni Ricci compra una vinya al mont Pincio a Roma.^[4] amb una vil·la i un jardí. Hi realitza fastuosos treballs, però no els veurà mai acabats. Després de la seva mort, la vil·la és tornada a comprar pel cardenal Ferran I de Mèdici. Esdevindrà la Vil·la Mèdici.

Elegit l'any 1567 arquebisbe de Pisa (Itàlia) i Primat de Còrsega i Sardenya.^[5]

Compra alguns fragments de l'Ara Pacis, amb l'objectiu de reconstruir-lo. Va morir a Roma l'any 1574 i la seva tomba és a la sagristia de l'església San Pietro in Montorio.