L'Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC) és una entitat que té com a finalitat el foment i la divulgació de la fotografia en totes les seves varietats, i per aconseguir aquesta fita organitza concursos, exposicions, cursets de fotografia,[1] així com edita periòdicament un butlletí digital.[2] El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi per aquest motiu.[3]
L'any 1978 es va crear el Museu de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, i avui més de 25.000 negatiusestereoscopis de vidre de Barcelona, Catalunya, Espanya, Europa, persones, costums, actes socials, etc., formen l'arxiu de negatius.[8]
Una important col·lecció de càmeres de fusta, de manxa i de modernes, projectors de cinema, càmeres de cinema, etc., són la base de l'exhibició permanent, a més d'altres objectes relacionats amb la història de la fotografia.[9]
Secció de Cinema Amateur
El 1929 (any de l'Exposició Internacional), l'agrupació va organitzar el primer Saló Internacional de Fotografia al Palau de Projeccions, de manera que es va constituir una Comissió de Cinema, presidida pel fotògraf Ricard de Baños, amb J. Demestres de secretari i Josep Piera de vocal. El propòsit d'aquesta comissió era el de fomentar la cultura cinematogràfica, projectar films i debatre'ls, fer pràctiques fílmiques i organitzar concursos. Així com crear un laboratori, una sala de muntatge i una biblioteca.[10]
La primera projecció es va fer al gener del 1929 amb cintes de 9,5 mm; la primera conferència va estar sota el càrrec de Frederic Dean i el primer article publicat en el butlletí va ser La película sonora y la fotografía, d'Antoni Solé.[10]
El 1930, Ramon Bargués va accedir a la presidència de la Comissió en substitució de Baños. Les dècades del 1950 i el 1960 van ser les de major activitat de la secció, fins al punt que el 1954 es va constituir oficialment com a Grup de Cine Amateur i el 1955 es va convertir en Secció de Cinema Amateur. A partir del 1955, Josep Serra i Estruch va col·laborar en el butlletí i el mateix any es va convocar el primer Concurs Social de Cinematografia Amateur.[10]
Altres activitats que es van organitzar des d'aquesta nova secció de l'agrupació van ser el primer Festival de Cinema Amateur el 1958, coincidint amb el XVII Saló Internacional d'Art Fotogràfic de Barcelona i amb els vint-i-cinc anys de vida de l'AFC; la primera sessió de cinefòrum, impulsada per Joan Francesc de Lasa el 1959; el primer Certamen sobre temes familiars el 1960; el primer Concurs social sobre temes obligats el 1963; el primer Curs de cinema amateur el 1966, a càrrec de Jesús Angulo, Gabriel Pérez, Tomàs Mallol i Joan Capdevila, i per acabar, el primer Festival de Cinema Amateur Festes de la Mercè el 1967, amb el patrocini de l'Ajuntament de Barcelona.[10]
Unió de Cineastes Amateurs
El 1968, cineastes descontents de l'AFC i del CEC es van unir per crear la Unió de Cineastes Amateurs.[10]
Amb tot, l'agrupació va muntar el 1969 el primer Concurs Internacional de Cinema Amateur amb 230 films de deu països. A la meitat de la dècada del 1970 es va crear el Grup Spiro (integrat per Josep Lluís Garrigós, Albert Làzaro, Albert Coll i altres) que va intentar dinamitzar l'entitat. El 1987, però, després de 32 edicions, el concurs es va deixar de convocar a causa de la minva de participants en les sessions dels darrers anys.[10]
La incorporació del vídeo a la dècada del 1990 no va aturar la davallada, i el 1995 va desaparèixer de l'AFC tota activitat relacionada amb la imatge mòbil. Entre els vocals que es van fer càrrec de la secció destaquen Josep Sancho (1934), Guillermo Carroggio (1948), Josep Tobella (1960), Gabriel Pérez Rius (1962), Manuel Isart (1965), Conrad Torras (1965), Francisco Ruiz de Loizaga (1966), Enric Martínez (1966), Agustí Bascuas (1967), Josep Lluís Garrigós (1971), Joan Maria Mas-Griera (1975), Francesc Alabart (1977) i Eduard Arbonés (1979).[10]
Referències
↑ 1,01,1Sougez, M.L.; Pérez Gallardo, H. Diccionario de historia de la fotografía (en castellà). Madrid: Ediciones Cátedra, pp. 25-26. ISBN 84-376-2038-4.
↑«Butlleti edició Digital». Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Arxivat de l'original el 2010-10-12. [Consulta: 13 juliol 2013].
↑Dalmases, Pere, 2012. Barcelona pas a pas. 8 itineraris per Ciutat Vella. Col·lecció Base Històrica, núm. 89. Barcelona. ISBN 9788415267669. Pàgs. 43-44.
.svg){kind=small}
