Joana Raspall nasqué a Barcelona al barri de la Barceloneta, malgrat que la família vivia al Masnou. Son pare, Bonaventura Raspall i Pahissa, era un petit exportadoragrícola de Sant Feliu de Llobregat; sa mare, Joana Juanola i Devavry, nascuda a Épernay (França) s'encarregava de portar la comptabilitat del negoci familiar.[3] Ben aviat, amb tres anys, s'instal·laren a Sant Feliu de Llobregat. Estudià pocs anys a l'escola municipal de Sant Feliu, ja que als onze se n'anà a estudiar a Perpinyà. Només hi estigué un any i mig fins que la mort de son pare li provocà el retorn a Sant Feliu de Llobregat.
En plena dictadura de Primo de Rivera, amb catorze anys, va iniciar el seu activisme cultural, sempre en català. Participava en les revistes locals periòdicament des de la dècada de 1920 i anava escrivint poemes, prosa i teatre, que guardava en un calaix. Aquest material no el publicà fins bastants anys més tard.
També col·laborava amb revistes locals com El Eco de Llobregat, Camí i Claror, i participava en el grup de teatre i declamació Miguel Rojas. En la dècada de 1930 encapçalà una campanya per demanar una biblioteca infantil a Sant Feliu, segons una nota que es conserva al Fons Municipal de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.[cal citació]
Durant la dictadura de Franco, en els anys en què ensenyar el català era prohibit, ella ho feia clandestinament fent classes al seu domicili particular. Continuà escrivint i publicant on podia, animant tothom a estimar i utilitzar la llengua catalana, cosa que continuà fent anys més tard amb l'assessorament d'Òmnium Cultural.[7]
L'any 1941 es casà amb Antoni Cauhé, metge i cap de Sanitat de Sant Feliu de Llobregat, amb qui tingué tres filles i un fill.[cal citació]
El 1963 guanyà el Premi Joan Santamaria, de teatre per a adults, amb L'ermita de Sant Miquel, una obra escrita totalment en vers, que constitueix el seu primer llibre publicat.[cal citació]
Durant la dècada de 1970 fou coneguda en el teatre independent per les obres de teatre infantil: El pou, obra que obtenir el Premi Cavall Fort de 1969, la seguirien dues obres més fent-ne una trilogia, L'invent i Konsum.[cal citació]
Anava fent fitxes de sinònims, que anava guardant en capses de sabates i que serien l'origen dels seus treballs com a lexicògrafa. Aquesta tasca de dedicació al lèxic culminà amb la publicació de tres diccionaris, obres en les quals resta ben reflectit el seu domini de la llengua. Pel diccionari de frases fetes rebé el Premi Marià Aguiló de l'Institut d'Estudis Catalans, el 1984.[7]
A partir de la dècada de 1920 començà a publicar poesia i narrativa infantil i juvenil i fins al la dècada de 1990 no tornà a publicar res per al públic adult. Col·laborà habitualment en revistes locals i fou promotora del Premi Martí Dot de poesia per a joves de Sant Feliu de Llobregat i de la tertúlia literària del mateix nom.[cal citació]
Com a escriptora, fou una pionera a Catalunya de la poesia per a infants i joves. Conreà aquest gènere amb la voluntat d'apropar la mainada i el jovent a la poesia i fer que l'estimessin. Defensà la poesia com a vehicle eficaç en l'educació dels sentiments, tot avançant-se així a les noves tendències de l'educació emocional. Afirmava que escrivia poesia «pel sol desig d'acostar, fer entendre a fons i fer estimar les petites coses que ens envolten i trobar un sentit a les coses que sempre hem mirat només de lluny».[cal citació] La seva poesia infantil es caracteritza per una gran capacitat d'observació, un equilibri exquisit i transparent, alhora en l'ús del llenguatge i en una delicada sensibilitat que encomana al lector. Visità moltes escoles i moltes altres la visitaren i li feren arribar treballs inspirats en la seva obra.[7]
El seu primer llibre de poesia infantil, Petits poemes per a nois i noies (1981), rebé el Premi Crítica Serra d'Or, menció especial de poesia del mateix any, i aparegué quan ella ja tenia seixanta-vuit anys. Deu anys després, les seves publicacions poètiques s'intensifiquen, també escrigué contes i el volum de poesia per a joves: Llum i gira-sols (1994). Més de cent poemes seus han estat musicats.[cal citació]
La poesia per a adults és la que sentia com a més íntima, més seva. L'obra que ella considerà el resum de la seva vida poètica fou Jardí vivent (2010). També publicà una novel·la, Diamants i culs de got (2006), basada en vivències del temps de la guerra. El cau de les heures és un recull de contes basats en el món de la pagesia. El calaix del mig i el vell rellotge són dos contes basats en records. El volum Joana Raspall. Batec de paraules recull quasi tota la seva producció lírica. Dels haikus i tankes que conté, alguns han estat publicats a Solcs amb dibuixos de l'artista Conxi Rosique; Joana Raspalla encara en va poder veure alguns abans de morir.[cal citació]
Activitat cívica a Sant Feliu de Llobregat[cal citació]
Ja en el temps de la Guerra civil salvà un camió ple de llibres del fons de la Biblioteca de Vilafranca del Penedès i els originals del Calaix desastre (s. XVIII), propietat de la família benestant a la qual pertanyia el Palau Falguera, edifici emblemàtic de Sant Feliu de Llobregat. Mai deixà la tasca literària, escrivint i publicant obres en Jocs Florals, concursos literaris i festes populars.
Durant el període franquista anà aprofitant totes les ocasions d'escriure en català al setmanari local Alba, a més de participar activament en la campanya Pro Altar de la Mare de Déu de Montserrat que s'havia de construir a la llavors parròquia, avui catedral, de Sant Llorenç, fent guions radiofònics de temes montserratins. També escrigué obres de teatre representades per grups locals al Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat, com ara l'obra en vers "El comte Arnau", i va fer classes particulars de català semiclandestines a qui en volia, lectures de poemes en reunions literàries, etc.
El 1974 promogué la creació del Premi Martí Dot de poesia; l'any 1976 presidí l'Associació de Veïns Can Nadal i el 1977 fou presidenta del Centre Parroquial. L'any 1990 posà en marxa la Tertúlia Literària a Sant Feliu de Llobregat, i mai deixà de participar en actes literaris, visites a escoles o xerrades. Així, a més dels homenatges institucionals, l'any 2004 l'Associació del Casal de la Dona de Sant Feliu de Llobregat, aprovà la creació del Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall.
Podries, poema de Joana Raspall, reproduït al carrer Sant Antoni de Valls
Premis i reconeixements
El 1993 li fou concedida la Medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu.
El 2006 rebé la Creu de Sant Jordi com a reconeixement a la seva continuada activitat a favor de la llengua i la cultura catalanes.
El 2008 se li posà el seu nom a un carrer de Sant Feliu de Llobregat.
El 26 de juliol de 2012, l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya declararen el 2013 Any de Joana Raspall, per commemorar-ne el centenari del naixement.[7]
En el 2013 se celebrà el seu centenari en vida, promocionat per l'Eixam d'amics de la Joana Raspall i secundat per la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
Morer i Serra, Eugènia «Escriure el pensament amb la sensibilitat. Entrevista a Joana Raspall». Escola catalana, Vol. 42, Nº. 443, 2007, pàg. 23-30. ISSN: 1131-6187.
Riera, Ana. Catalanes universals. Barcelona: L'Arca, 2018. ISBN 9788494836442.
.jpg)
.svg)