32a cerimònia dels Premis César
La 32a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 2006, va tenir lloc el 24 de febrer de 2007 al Théâtre du Châtelet.[1]
Va ser presidida per Claude Brasseur i presentada per Valérie Lemercier. Aquesta cerimònia va ser dedicada a la memòria de Philippe Noiret. Fou emesa a Canal+, on la cerimònia va ser seguit per 2,3 milions d'espectadors. Això correspon al 12% de l'audiència.[2]
Presentadors i ponents
- Claude Brasseur, presidenta de la cerimònia
- Valérie Lemercier, mestra de cerimònies
- Lou Doillon, presentació del César al millor actor revelació
- Zoé Félix, presentació del César al millor curtmetratge
- Dany Boon, premiat amb el César a la millor primera pel·lícula
- Rossy de Palma, presentació del César a la millor música original
- Géraldine Pailhas i Gilles Lellouche, guardonats amb el César al millor guió adaptat
- Juliette Binoche, presentació del primer Cèsar d'Honor a Jude Law
- Vincent Lindon, presentació del César a la millor actriu revelació
- Catherine Jacob, obsequiada amb el César al millor decorat
- Catherine Jacob, guardonada amb el César al millor so
- Bérénice Bejo, presentació del César al millor vestuari
- Marie-France Pisier, presentació del César al millor actor secundari
- Hilary Swank, presentació del César a la millor pel·lícula estrangera
- Yann Arthus-Bertrand, presentació del César a la millor pel·lícula documental
- Gérard Darmon, presentació del César a la millor actriu secundària
- Linh Dan Pham i Hippolyte Girardot, guardonats amb el César al millor guió original
- Marina Foïs, presentació del César a la millor fotografia
- Marina Foïs, guardonada amb el César al millor muntatge
- Jeanne Moreau, presentació del César al millor director
- Claude Brasseur, lliurament del segon César d'Honor a Marlène Jobert
- Sabine Azéma, presentació del César al millor actor
- Pedro Almodóvar, presentació del César a la millor actriu
- Nathalie Baye, presentació del César a la millor pel·lícula
Desenvolupament
Les dues pel·lícules amb més nominacions (nou) van ser les més premiades. Lady Chatterley de Pascale Ferran va obtenir cinc premis (millor pel·lícula, millor actriu, millor fotografia, millor guió adaptat i millor vestuari), mentre que Ne le dis à personne de Guillaume Canet en va obtenir quatre (millor director, millor actor, millor música original i millor muntatge). Per contra, Dies de glòria de Rachid Bouchareb, també amb nou nominacions, només va guanyar el premi al millor guió original.[3] Per primer cop es va concedir un premi al millor documental, que fou atorgat a Dans la peau de Jacques Chirac, de Michel Royer i Karl Zéro, qui va ser motiu de diverses al·lusions degut a la proximitat de les eleccions presidencials.[4] L'acte també va servir perquè Pascale Ferran fes una oportunitat per fer una crida a la reforma del sistema d'assegurança d'atur per als treballadors intermitents del sector de l'entreteniment que considerava “amenaçat”, així com pel sistema de producció cinematogràfica francesa.[5]
Guanyadors i nominats
Els guanyadors s'indiquen en negreta
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
|
---|
Premis artístics | |
---|
Premis tècnics | |
---|
Premis d'honor | |
---|
Premis desapareguts | |
---|
Cerimònies de premis | |
---|
|
|