Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Saint-Alyre-ès-Montagne

Saint-Alyre-ès-Montagne
Alministración
PaísBandera de Francia Francia
Organización territorial Francia metropolitana
RexónBandera de Auvernia-Ródanu-Alpes Auvernia-Ródanu-Alpes
DepartamentuBandera de Puy-de-Dôme Puy-de-Dôme
Distritu Distrito de Issoire (es) Traducir
Cantón Cantón de Ardes (es) Traducir
Tipu d'entidá comuña de Francia
Nome oficial Saint-Alyre-ès-Montagne (fr)[1]
Charlus (fr)
Códigu postal 63420
Xeografía
Coordenaes 45°23′24″N 2°59′33″E / 45.39°N 2.9925°E / 45.39; 2.9925
Saint-Alyre-ès-Montagne alcuéntrase en Francia
Saint-Alyre-ès-Montagne
Saint-Alyre-ès-Montagne
Saint-Alyre-ès-Montagne (Francia)
Superficie 41.07 km²
Altitú 890 m[2], 1462 m[2] y 1208 m[3]
Llenda con Montgreleix, Anzat-le-Luguet, Compains, La Godivelle, Mazoires y Roche-Charles-la-Mayrand
Demografía
Población 101 hab. (1r xineru 2022)
- 73 homes (2017)

- 53 muyeres (2017)
Porcentaxe 100% de Cantón de Ardes (es) Traducir
Densidá 2,46 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00 (horariu estándar)
UTC+02:00 (horariu de branu)
Cambiar los datos en Wikidata

Saint-Alyre-ès-Montagne ye una comuña francesa del departamentu de Puy-de-Dôme, na rexón d'Auvernia-Ródanu-Alpes. Llenda con Montgreleix, Anzat-le-Luguet, Compains, La Godivelle, Mazoires y Roche-Charles-la-Mayrand.

Tien una población de 101 habitantes (1 xineru 2022)[4][5] y una superficie de 41,07[6] km².

Referencies

  1. «code officiel géographique». Consultáu'l 6 xineru 2019.
  2. 2,0 2,1 Tienes d'especificar urlarchivu = y fechaarchivu = al usar {{cita web}}.«répertoire géographique des communes». Institut national de l'information géographique et forestière (2015).
  3. «Q133878296» (2016).
  4. Afirmao en: Populations de référence 2022. Editorial: Institut national de la statistique et des études économiques. Llingua de la obra o nome: francés. Data d'espublización: 19 avientu 2024.
  5. censu de población
  6. Afirmao en: répertoire géographique des communes. Data de consulta: 26 ochobre 2015. Editorial: Institut national de l'information géographique et forestière.

Enllaces esternos

Kembali kehalaman sebelumnya