Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. Pues añadiles tu mesmu o avisar al autor principal del artículu na so páxina d'alderique pegando: {{subst:Avisu referencies|Parma}} ~~~~
Parma ye una ciudá, capital de la provincia de Parma, dientro de la rexón italiana d'Emilia-Romaña. Foi coles mesmes, capital del históricu Ducáu de Parma. Cuenta con una bultable arquiteutura medieval y bellos montes qu'arrodien la ciudá.
La ciudá alluga, ente otros, el famosu teatru d'ópera Teatru Regio y el pequeñu Teatru Farnesio, dafechu en madera.
Ye tamién conocida pola so industria agroalimentaria. Dos grandes empreses alimentarias d'esta ciudá son Parmalat y Barilla.
Xeografía
Parma ta asitiada ente'l cordal de los Apeninos y la enllanada del ríu Po. La ciudá ta travesada y estremada en dos partes pel pequeñu ríu Parma, afluente del Po.
El Palaciu Ducal, alzáu a partir de 1561 pal Duque Octavio Farnesio sobre un diseñu de Jacopo Vignola. Construyíu sobre la zona de lo que primeramente yera un castiellu Sforza, foi ampliáu nos sieglos XVII y XVIII. Inclúi'l Palazzo Eucherio Sanvitale, con interesantes decoraciones que daten del sieglu XVI y atribuyíes a Gianfrancesco d'Agrate, y un frescu de Parmigianino. Anexu ta'l Parque Ducal, obra tamién de Vignola. Foi tresformáu nun xardín al estilu francés en 1749.
El Palazzo del Comune («Palaciu del Conceyu»), construyíu en 1627.
El Palazzo del Governatore («Palaciu del Gobernador»), que data del sieglu XIII.
El Palaciu del Obispu (1055).
El Ospedale Vecchio («Hospital Viejo»), creáu en 1250 y más tarde anováu en tiempos del Renacimientu. Güei guarda los Archivos Estatales y la Biblioteca Comunal.
La basílica de Santa María de Steccata, construyida en 1521, p'allugar la imaxe de Santa María, venerada polos parmesanos.
La ciudá ye tamién famosa nel mundu enteru poles sos especialidaes gastronómiques como, ente otres, el quesu parmesano o parmigiano reggiano (que comparte con Reggio Emilia) y el xamón de Parma.