Delta3 Tauri |
---|
peculiar star (en) , Alpha² Canum Venaticorum variable (en) [1], astrophysical X-ray source (en) [2], estrella binaria[3], double star (en) [2], near-IR source (en) [2], estrella con movimientu propiu altu[2], UV-emission source (en) [2] y estrella variable[2] |
Parte de |
Hyades[2] |
---|
Datos d'observación |
---|
Ascensión reuta (α) |
66,372436327768 °[4] y 66,372425216678 °[5] |
---|
Declinación (δ) |
17,927906511884 °[4] y 17,927905648356 °[5] |
---|
Distancia a la Tierra |
47,4237 pc |
---|
Magnitú aparente (V) |
4,298 (banda V) 4,25 (banda V) |
---|
Magnitú absoluta |
1,14 |
---|
Constelación |
Tauru |
---|
Velocidá de rotación |
11,3 km/s |
---|
Velocidá radial |
39,418 km/s[8] |
---|
Parallax |
21,0865 mas[4] |
---|
Gravedá superficial |
6300 cm/s²[9] |
---|
Tipu espectral |
A2IV-Vs[10] |
---|
Otros nomes |
---|
|
 |
Coordenaes:
4h 25m 29.385s, 17° 55′ 40.463″
δ³ Tauri[11] ye un sistema estelar triple de la constelación del toru. A una distancia de 148 años lluz, ta separada angularmente de δ¹ Tauri por 0.72°.
Esta estrella tradicionalmente tien el nome d'orixe griegu (griegu Κλεεια) que se translitera como Cleeía o Kleeía que ye una de les hermanes híadas.[12]
El primer componente δ³ Tauri A, ye una estrella blanca tipu A subxigante con una magnitú aparente de +4.30.
Amás, tratar d'una estrella variable de la clase Alfa-2 Canum Venaticorum variando'l so rellumu de forma intrínseca de tal manera que ye observable diferencies de la so magnitú aparente ente +4.29 y +4.32, apenes perceptibles a güeyu y con un periodu de 57.25 díes.
La so compañera más cercana nun ye visible a güeyu, tien magnitú 8 y ye la so acompañante binaria δ³ Tauri B a 1,4 segundos d'arcu lo que fai suponer que la distancia física ente dambes seya de siquier 64 UA.
Hai una tercera componente, d'undécima magnitú y asitiada a 77 segundos d'arcu, trátase de δ³ Tauri C.
Referencies
- ↑ Afirmao en: General Catalogue of Variable Stars.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmao en: SIMBAD.
- ↑ Peter Philip Eggleton (setiembre 2008). «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems» (n'inglés). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (2): páxs. 869–879. doi:10.1111/J.1365-2966.2008.13596.X.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Gaia Early Data Release 3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog: páxs. I/350. 3 avientu 2020.
- ↑ 5,0 5,1 «Gaia Data Release 2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog: páxs. I/345. 25 abril 2018.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz (20 xunu 2011). «A deep all-sky census of the Hyades» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics: páxs. 92–92. doi:10.1051/0004-6361/201116948.
- ↑ Claus Fabricius (marzu 2002). «The Tycho double star catalogue» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (1): páxs. 180–189. doi:10.1051/0004-6361:20011822.
- ↑ Caroline Soubiran (agostu 2018). «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics: páxs. 165–165. xunetu 2011. doi:10.1051/0004-6361/201116769.
- ↑ Richard O. Gray (avientu 1987). «The early A type stars: refined MK classification, confrontation with Stromgren photometry, and the effects of rotation». The Astrophysical Journal Supplement Series: páxs. 581. doi:10.1086/191237.
- ↑ «HD 27962 -- Variable Star». SIMBAD Astronomical Database. Consultáu'l 25 de xineru de 2007.
- ↑ Testu inglés Fragmentos d'Astronomía 2 de Hesíodo.
Coordenaes:
4h 25m 29.385s, 17° 55′ 40.463″