Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Isto plana ye adedicada a la casa Faure de Benás. Ta altres cases Faure se veigue casa Faure (desambigación).
Construida a partir d'el siegllo XVI per la familia Faure, se va rematar a l'an 1723 estand ya propiedat d'els Ferraz.[1] Ha estau la casa natal d'el ministro d'Hicienda d'Isabel IIJosé Ferraz y Cornel[2] (1796-1854) y de su chermano el teniente cheneral Francisco Javier Ferraz y Cornel[2] (1776-1850), Capitán Cheneral de Catalunya y president d'el Tribunal Supremo de Guerra y Marina dan la mesma reina. El president d'el Gubierno Valentín Ferraz y Barrau (1792-1866) yere sobrino d'ista casa.
Arquitectura
Casa Faure ye una casa palacio fortificada dan una torre de pllanta cuadrada a'l canto sud. Ista torre ye mes altera que la resta, cosa d'un piso, y el llenau de llosa tene llucanes. Les fronteres son de pedra irregular dan molta argamasa, feta de calso y arena,[1] sin garra mes particularidat.
De la frontera destaca a-saber-lo la portalada de la porta prencipal. Se tracta d'una portalada d'el siegllo XVIII (tene data de 1723)[1] dan pilarez a canto y canto de la porta y un escudo familiar alto, a'l timpano. L'escudo ye el de la familia Ferraz.[1]
A'l costau que dona a la pllaza se troba el corral, mes moderno que la resta. Bordes y estalls n'yi ha per la part de dezaga, tancand el recinto.
Casa Faure y la lexicografía d'el benasqués
Fotografia de casa Faure l'an 1916, d'el fotografo catalán Santiago Perdigó.
Curiosament, casa Faure va estar la casa familiar de tres d'els autors de vocabularis que ha tenéu el dialecto benasqués a'l siegllo XX. L'an 1867 i ye naixéu Vicente Ferraz y Turmo (†1932), catedratico de Llengua y Literatura y doctor en Filosofía, que va fer el primer vocabulario coneixéu d'el benasqués l'an 1917.[3] Per Ferraz y Turmo se diu ara "Doctor Ferraz" la carrera an que ye la casa. Se diu que unes cuantes de les palabres que amaneixen a'l suyo diccionari Ferraz les ne pillaba a'ls chulez d'altros llugars de la vall que per aquelles envueltes se teniba achustats a la casa.
El suyo fillo Vicente Ferraz y Castán (1910-?) ye l'autor d'un segundo vocabulario, en 1934, d'el cual se conte que moltes de les palabres que trai les hebe repllegau de verdat el suyo pai, muòrto dos ans antes.[3]
El tercero ye Ángel Ballarín Cornel (1889-1981), que anque yere fillo de casa Güerri, se va casar dan Felisa Ferraz Castán. Yere per lo tanto yerno y cunyau respectivament d'els dos Vicentes.
.jpg)
.jpeg)
