Òpera de l'Estat de Viena

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Òpera de l'Estat de Viena
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(de) Wiener Staatsoper Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTeatre d'òpera Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAugust Sicard von Sicardsburg
Eduard van der Nüll Modifica el valor a Wikidata
Construcció25 maig 1869 Modifica el valor a Wikidata
Obertura25 maig 1869 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1945 incendi
dècada del 1950 reconstrucció
dècada del 1990 reconstrucció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicneorenaixement Modifica el valor a Wikidata
Altitud175 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaInnere Stadt (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOpernring 2 Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 12′ 12″ N, 16° 22′ 09″ E / 48.2033°N,16.3692°E / 48.2033; 16.3692
Patrimoni cultural d'Àustria
Identificador24428
Activitat
OcupantWiener Staatsoper Modifica el valor a Wikidata
Lloc webwiener-staatsoper.at Modifica el valor a Wikidata
Facebook: wiener.staatsoper X: WrStaatsoper Instagram: wienerstaatsoper Youtube: UCAMu-1exxvaf6Z2KqyLXfzg TikTok: wrstaatsoper Modifica el valor a Wikidata

L'Òpera de l'Estat de Viena (Wiener Staatsoper) és un edifici públic d'òpera i ballet situat a Viena. Ha esdevingut una de les òperes més prestigioses del món, així com una de les principals institucions culturals de la capital austíaca. Originalment va ser anomenada l'Òpera de la Cort de Viena (Wiener Hofoper).

Història

L'edifici, construït entre els anys 1863 i 1869, va ser projectat pels arquitectes August Sicard von Sicardsburg i Eduard van der Nüll. Dissenyat amb un estil neorenaixentista, és considerat el primer gran edifici de la Ringstrasse. La nova òpera va ser inaugurada el 25 de maig de 1869 amb una representació de Don Giovanni de Mozart.[1]

Fins al 1920 la institució va ser anomenada Kaiserlich-königliche Hofoper (Òpera de la cort imperial i reial). En aquest any, a causa de l'adveniment de la república, va adquirir el nom actual. Un dels períodes més brillants de la Staatsoper van ser els vuit llargs anys en què, a partir de 1956, es va fer càrrec de la seva direcció artística Herbert von Karajan.[2]

La reobertura del Teatre el 1955, després de la Segona Guerra Mundial, va constituir una fita històrica en el món operístic, en què es van representar successivament set títols significatius del repertori de la companyia, començant el 5 de novembre amb Fidelio dirigit per Karl Böhm, al que van seguir Don Giovanni (dirigit també per Böhm), Aida (Rafael Kubelík), Els mestres cantaires de Nuremberg (Fritz Reiner), Wozzeck (Böhm), Der Rosenkavalier (Hans Knappertsbusch) i La dona sense ombra (Böhm). A més, Bruno Walter (que va rebutjar la invitació per dirigir Don Giovanni, per haver-se ja retirat de la direcció d'òpera) va dirigir un concert amb el Te Deum de Bruckner i la novena de Beethoven.[3]

La producció de la companyia el 2019 de l'òpera Orlando d'Olga Neuwirth va suposar la primera producció d'una òpera d'una compositora en la història de l'Òpera Estatal de Viena.[4]

Estrenes absolutes a l'Òpera de Viena

En negreta, els títols més importants en la història del gènere. Quan no s'indica una altra cosa, es tracta d'òperes.

Directors

Directors que també van ocupar el càrrec de director musical

Galeria

  • Visió nocturna de l'Òpera
    Visió nocturna de l'Òpera
  • Interior del teatre en 2005
    Interior del teatre en 2005
  • La Wiener Staatsoper vers el 1900
    La Wiener Staatsoper vers el 1900
  • Vista des de la terrassa de l'Albertina
    Vista des de la terrassa de l'Albertina
  • L'òpera de nit
    L'òpera de nit

Referències

  1. ↑ Giger, Andreas «Tradition in Post World-War-I Vienna: The Role of the Vienna State Opera from 1919-1924». International Review of the Aesthetics and Sociology of Music, 28, 2, 1997, pàg. 189–211. DOI: 10.2307/3108449. ISSN: 0351-5796.
  2. ↑ «The ‘sunken chest’: The building of the Vienna Court Opera on the Ring» (en anglès). habsburger.net. [Consulta: 26 desembre 2021].
  3. ↑ Martínez, Alejandro. «La Ópera de Viena, 60 años después de su reconstrucción» (en espanyol europeu). plateamagazine.com. [Consulta: 26 desembre 2021].
  4. ↑ «After 150 years, Vienna opera house stages first opera by a woman» (en anglès). The Guardian, 24-11-2019. [Consulta: 26 desembre 2021].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òpera de l'Estat de Viena