Tullio Serafin va ser un destacat director d'òpera italià amb una llarga carrera i un repertori molt ampli que va fer reviure moltes òperes belcantistes del segle xix de Bellini, Rossini i Donizetti per convertir-se en elements bàsics del repertori del segle xx. Va tenir una reputació inigualable com a professor de joves cantants d'òpera i va aprofitar i desenvolupar els talents considerables de Renata Tebaldi i Maria Callas.
Nascut a Rottanova (Cavarzere), prop de Venècia, i format a Milà, va tocar la viola a l'Orquestra de La Scala de Milà sota la direcció d'Arturo Toscanini, i després va ser nomenat director adjunt. Va assumir el càrrec de director musical a La Scala quan Toscanini va marxar per anar a Nova York, i va servir entre 1909-1914, 1917-1918, i va tornar breument després de la Segona Guerra Mundial, 1946-1947.
Es va incorporar a l'equip de direcció de la Metropolitan Opera l'any 1924, i va romandre durant una dècada, després de la qual va esdevenir el director artístic del Teatro Reale de Roma. Durant la seva llarga trajectòria va contribuir a la carrera de molts cantants importants, com Rosa Ponselle, Magda Olivero, Joan Sutherland, Renata Tebaldi i, sobretot, Maria Callas, amb qui va col·laborar en nombrosos enregistraments.
Serafin va ser fonamental per ampliar el repertori, dirigint les estrenes italianes d'obres d'Alban Berg, Paul Dukas i Benjamin Britten. També va dirigir importants estrenes mundials de compositors italians i americans, com Franco Alfano, Italo Montemezzi, Deems Taylor i Howard Hanson. La seva fillola va ser la soprano Claudia Pinza Bozzolla.[2]
Discografia d'estudi
Verdi Rèquiem (Caniglia, Stignani, Gigli, Pinza; 1939) EMI
