PROFILPELAJAR.COM

Íñigo de Arteaga y Falguera
Biografia
Naixement	(es) Íñigo de Loyola de Arteaga y Falguera ; 14 novembre 1905 ; Madrid
Mort	19 març 1997 (91 anys); Marbella (Província de Màlaga)
Capità general de la II Regió Militar
	22 agost 1970 –
Capità general de les Illes Balears
	23 febrer 1968 – 21 agost 1970 ; ← Benigno Cabrero Lozano – Mariano Fernández Gavarrón →
Governador militar de Madrid
	20 febrer 1965 –
Activitat
Ocupació	militar
Membre de	Consell Privat del Comte de Barcelona ; Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa
Carrera militar
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Iconografia
Altres
Títol	Marquès d'Ariza ; Count of Serrallo (en) ; Marquesat d'Armunia ; Duc d'El Infantado ; Count of Real de Manzanares (en)
Família	House of the Infantado (en)
Cònjuge	Ana Rosa Martín y Santiago-Concha (1939–1953), mort
Fills	Íñigo de Arteaga y Martín, Jaime de Arteaga y Martín
Pares	Joaquín de Arteaga i Isabel Falguera y Moreno
Germans	Cristina de Arteaga; María Belén de Arteaga y Falguera
Premis
	(1978) Gran Creu de l'Orde de Beneficència; (1970) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (1966) Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc ;

Íñigo de Loyola de Arteaga y Falguera (Madrid, 14 de novembre de 1905 – Marbella, 19 de març de 1997) va ser un militar i noble espanyol, XVIII duc d'El Infantado, gran d'Espanya i capità general de la II Regió Militar i de les Illes Balears.^[1]^[2]

Biografia

Va ser cavaller de l'Orde de Sant Jaume, cavaller de la Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa i Gentilhome Gran d'Espanya amb exercici i servitud del Rei Alfons XIII, i era capità quan es va proclamar la Segona República Espanyola en 1931. L'inici de la guerra civil el va sorprendre en Madrid, d'on va passar a la zona nacional participant en la guerra.

Va exercir com a professor i director de la Escola Superior de l'Exèrcit, formant part també del Consell Privat del Comte de Barcelona. Va ascendir a coronel el 1957, a general de brigada en 1961 i a general de divisió en 1964. En 1968 fou ascendit a tinent general i nomenat Capità general de les Illes Balears, càrrec que va desenvolupar fins a agost de 1970, quan fou nomenat capità general de la II Regió Militar amb seu a Sevilla.^[3] En novembre de 1971 va passar a la reserva.

Així mateix posseïa la gran-creu de la Orde de Sant Hermenegild, la gran-creu de la Orde d'Isabel la Catòlica i les grans-creus del Mèrit Militar, del Mèrit Aeronàutic, del Mèrit Naval i de la Orde Civil de la Beneficència. Va ser condecorat amb Creus de Guerra amb Palmells i al Mèrit Militar.^[4]

Va ser a més fundador i president de l'Associació Espanyola de Lluita contra el Càncer durant trenta anys, i patró del Real Col·legi d'Espanya a Bolonya (Itàlia).

Contràriament al que deien els mitjans de comunicació, el duc del Infantado no era el major propietari de terra de la població de Marinaleda, on mai va tenir terra. Mitjançant accions de pressió popular liderades per l'alcalde Juan Manuel Sánchez Gordillo es va aconseguir que part d'aquestes terres, en concret aproximadament 500 Ha i no les 1.200 Ha actuals, el mas de la finca d'El Humoso a Écija, del que era únicament usufructuari, propietat dels seus fills, fora venuda, lliurement, a l'IARA, per escriptura de 9 de juny de 1987, i aquestes terres passessin a la població i es posessin a la disposició dels habitants de Marinaleda i goddin la base del procés polític i social que s'ha produït en aquesta població, segons alguns, un exemple d'alternativa al sistema capitalista.