Va aprendre del seu pare, artista, quan encara era una nena, en les arts de l'esmaltat i la pintura de miniatures.[3] El seu pare era un rígid calvinista, i es va esforçar per influir la seva filla perquè adoptés les seves creences religioses, però la seva mare era una fervent catòlica romana, i va persuadir Élisabeth per passar un any en un convent, que va fer que ella abracés la fe catòlica.[3] Als vint-i-dos anys va ser admesa a l'Acadèmia Reial de Pintura i d'Escultura com a pintora de retrats sota el patrocini de l'influent artista Charles Le Brun.[4] Élisabeth Chéron va ser la quarta dona pintora que va entrar a l'Acadèmia, nou anys més tard que Catherine Girardon, i tres després que Madeleine i Geneviève de Boullogne, les dues filles de Louis de Boullogne.[cal citació]
Regularment exposava al Saló de París i al mateix temps escrivia poesia i feia traduccions. Parlava amb fluïdesa en hebreu, grec i llatí.[5] Élisabeth va publicar un llibre de paràfrasis de Salms el 1694, amb el títol d'Assaig de psalms i càntics posats en vers, i enriquits de figures. El seu talent literari va ser reconegut el 1699 quan va ser nomenada membre de l'Acadèmia Ricovrati, a Pàdua, sota el nom acadèmic d'Èrato. Els seus salms van ser musicats posteriorment per Jean-Baptiste Drouard de Bousset i Antonia Bembo, una noble veneciana.[5]
Chéron era una filla afectuosa amb sos pares i va dedicar els seus ingressos al seu germà Louis, que va estudiar art a Itàlia. Al llarg de la seva vida va mostrar-se indiferent a les propostes de matrimoni que li van arribar, moltes fetes per homes brillants del seu cercle intel·lectual. L'any 1692, amb seixanta anys, i davant la sorpresa de les seves amistats, es va casar amb Jacques Le Hay, enginyer del rei, i fou coneguda després com a Madame Le Hay.[cal citació]
Va morir amb seixanta-tres anys i va ser enterrada a l'església de Sant Sulpici de París.[3] La següent inscripció es troba sota el seu retrat a l'església:
«La possessió inusual de dos talents exquisits proveiran Chéron d'un adornament a França per sempre. Res excepte la gràcia del seu pinzell podria igualar les excel·lències de la seva ploma.»
Obres
Especialment conegut és el seu retrat d'Antoinette Deshoulières i el seu Descens de la creu. Els seus escrits més notables són:
Livre des Principes à Dessiner, 1706, un llibre de principis de dibuix,
Psaumes et Cantiques mis en vers, 1694, salms i càntics,
Le Cantique d'Habacuc et le Psaume, traduït en vers: La cançó d'Habakkuk i el salm, traduïts en vers;
Les Cerises Renversées, un petit poema publicat el 1717 després de la seva mort, i traduït al llatí per Raux, el 1797.