Charles Le Brun

Retrat del pintor Charles Le Brun fet per Nicolas de Largillière entre 1683 et 1686 (Paris, Museu del Louvre) (dècada del 1680)
Biografia
Naixement	24 febrer 1619 París
Mort	12 febrer 1690 (70 anys) París
Sepultura	Saint-Nicolas-du-Chardonnet (en)
Primer pintor del Rei
1664 – 1690
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	Versalles París Roma
Ocupació	pintor, artista gràfic, gravador, dibuixant projectista, dissenyador, arquitecte, decorador, artista visual
Ocupador	Gobelins Garde-Meuble de la Couronne (en)
Membre de	Acadèmia Reial de Pintura i Escultura
Gènere	Retrat, retrat pictòric, pintura d'història i pintura religiosa
Moviment	Classicisme i barroc
Professors	François Perrier, Simon Vouet i Nicolas Poussin
Alumnes	Joseph Vivien, Nicolas Bertin, Louis de, II Silvestre, Gabriel Revel i François Verdier
Mecenes	Nicolas Fouquet Pierre Séguier Lluís XIV de França
Obra
Obres destacables Galeria dels Miralls (dècada del 1640) Descent from the Cross (en) (dècada del 1670) Descent from the Cross (en)
Família
Germans	Gabriel Le Brun

Charles Le Brun (París, 24 de febrer de 1619 - ibídem, 22 de febrer de 1690) fou un pintor i decorador francès del segle xvii, conegut especialment per la decoració del Palau de Versalles i la famosa Galeria dels Miralls.^[1]

Als 11 anys el canceller Pierre Séguier el confià al taller del mestre Simon Vouet, de qui aprendrà l'ofici ajudat per François Perrier. El 1642 viatja a Itàlia amb Nicolas Poussin, on passaran quatre anys gràcies a l'ajuda financera del canceller. A la tornada a París, el superintendent de les finances del rei, Nicolas Fouquet, li demana que treballi per a la decoració del seu castell de Vaux-le-Vicomte. El 1648, sota la regència d'Anna d'Àustria, aconsegueix la fundació de l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture, conjuntament amb el també pintor Philippe de Champaigne.

Després de la mort de Mazzarino i la caiguda en desgràcia de Jean Fouquet, Charles Le Brun és apropat a la cort del Rei Sol de la mà de Jean-Baptiste Colbert. Les pintures que va fer per a l'entrada triomfal de Lluís XIV a París el 1660 van servir-li per atraure l'atenció del monarca, fins al punt d'ennoblir-lo i de nomenar-lo el 1663 «Primer pintor del Rei» amb una pensió de 12.000 lliures. Aquell mateix any Colbert el nomena director de l'Académie Royale amb l'encàrrec de reorganitzar-la. El 1666, fundaran conjuntament l'Acadèmia de França a Roma. Responsable de la decoració interior del palau de Versalles, té sota les seves ordres diverses desenes d'artistes i d'artesans. Durant tot aquest temps treballa també per a altres personalitats.

A la mort de Colbert, fou succeït pel seu enemic, François Michel Le Tellier, marquès de Louvois. El marquès no va mostrar cap mena de favor cap a Le Brun, qui, malgrat que seguia rebent el suport del rei, va sentir un canvi amarg en la seva posició. Això va contribuir a la malaltia que el va dur a la mort el 1690, a la seva mansió privada de París. Va ser inhumat a l'església de Saint-Nicolas-du-Chardonnet.

• Michel Gareau, Charles LeBrun First Painter To King Louis XIV, Abrams NY, 1992
• Morel d'Arleux, Louis-Marie-Joseph, Dissertation sur un traité de Charles Le Brun concernant le rapport de la physionomie humaine avec celle des animaux (1827)
• Pinault-Sorensen, Madeleine, De la Physionomie Humaine et Animale: Dessins de Charles Le Brun gravés pour la Chalcographie du Musée Napoleon en 1806, Musée du Louvre, (2000) (ISBN 2-7118-4094-8)

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• (francès) CharlesLeBrun.com