Wilhelmvierlingita |
---|
|
Fórmula química | CaMnFe3+(PO₄)₂(OH)·2H₂O |
---|
Epònim | Wilhelm Vierling (en) |
---|
Localitat tipus | Pegmatita de Hagendorf, Hagendorf, Waidhaus, Alt Palatinat, Baviera, Alemanya |
---|
|
Categoria | fosfats |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DH.20 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DH.20 |
---|
Dana | 42.11.1.5 |
---|
Heys | 19.12.37 |
---|
|
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
---|
Estructura cristal·lina | a = 14,8Å; b = 18,7Å; c = 7,31Å; |
---|
Grup espacial | grup espacial 61 |
---|
Color | groc-marró clar a marró |
---|
Duresa (Mohs) | 4 |
---|
Propietats òptiques | biaxial (-) |
---|
Índex de refracció | nα = 1,637 nβ = 1,664 nγ = 1,692 |
---|
Birefringència | δ = 0,055 |
---|
Angle 2V | mesurat: 45°, calculat: 88° |
---|
Dispersió òptica | r > v o r < v |
---|
Impureses comunes | Zn |
---|
|
Estatus IMA | aprovat |
---|
Codi IMA | IMA1982-025 |
---|
Any d'aprovació | 1982 |
---|
Símbol | Wvl |
---|
Referències | [1] |
---|
La wilhelmvierlingita és un mineral de la classe dels fosfats del grup de la overita. Anomenat així per Wilhelm Vierling, estudiós dels minerals de Hagendorf.
Característiques
La wilhelmvierlingita és un fosfat de fórmula química CaMnFe3+(PO₄)₂(OH)·2H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wilhelmvierlingita pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, esfeniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, jahnsita-(CaFeMg), whiteïta-(CaMnMg), whiteïta-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, whiteïta-(CaFeMg), juonniïta, calcioferrita, kingsmountita, montgomeryita, zodacita, arseniosiderita, kolfanita, mitridatita, pararobertsita, robertsita, sailaufita, mantienneïta, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.
Es forma com a rar mineral secundari en una pegmatita granítica zonada (només s'ha descrit a la seva localitat tipus), associada a rockbridgeïta i zwieselita.[2]
Referències