Weimar és una ciutat del land de Turíngia a la República Federal d'Alemanya amb 64.631 habitants. És a la línia central de ciutats que conformen d'oest a est: Eisenach, Gotha, Erfurt, Weimar i Jena.
El Teatre Nacional de Weimar on es firmà la Constitució de 1919 que donà lloc a la república que portà el nom de la ciutat
Ciutat capital de l'antic gran ducat ernestià de Saxònia-Weimar-Eisenach des del segle xvii fins a l'any 1918. La ciutat cresqué gràcies a la cort gran ducal, que era l'autèntic motor de creixement, tant de la ciutat com dels seus voltants.
Fou la ciutat on es redactà la primera constitució democràtica d'Alemanya que donà lloc a la República de Weimar, tot i que la capital de l'Estat continuà sent Berlín, com a la RDA.
Durant la Segona Guerra Mundial, hi va haver un camp de concentració al nord-oest de la ciutat, a Buchenwald, un petit bosc al qual Goethe li agradava freqüentar
Des de 1945 formà part de la República Democràtica d'Alemanya. Des de 1988 i durant els dos següents anys la població de Weimar es veié reduïda en més de 4.000 persones (un 7%) com a conseqüència d'una intensa emigració a l'Oest. A partir de 1990, a diferència d'altres ciutats de Turíngia, la població ha augmentat.
A partir de 1990 Weimar s'ha convertit en un magnífic aparador de les polítiques de restauració de nuclis antics que la RFA fa a les antigues ciutats de l'Est. Actualment és un centre universitari, industrial i turístic.
La ciutat posseeix un admirable centre històric que no fou tan maltractat per la guerra com ho foren les veïnes ciutats de Dresden o Dessau. Entre els principals monuments que hi destaquen hi ha el Deutsches Nationaltheatre i el Gran Palau Ducal, a més a més de la famosa Biblioteca de Weimar, que patí un incendi recentment, que està en vies de restauració, i que es troba al Palau d'Anna Amàlia.
Weimar clàssica és el conjunt de les edificacions declarades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998, basant-se en l'alta qualitat artística dels edificis i parcs públics i privats de la ciutat com en els seus voltants, testimonien el notable floriment cultural del període clàssic a Weimar. Igualment, el mecenatge ducal il·lustrat va atraure molts destacats escriptors i erudits d'Alemanya, com Goethe, Friedrich von Schiller i Johann Gottfried Herder al pas del segle xviii i al XIX, el que va fer de Weimar el centre cultural de l'Europa de l'època.[1] Està compost pels següents monuments:
Ha sigut un lloc de peregrinació per a la intelectualitat alemanya, des que Goethe es va traslladar per primera vegada a la ciutat el 1775. A la ciutat es poden trobar les tombes de Goethe i Friedrich von Schiller, així com l'Arxiu de Goethe i Schiller, l'Arxiu Estatal de Turíngia, l'Arxiu Musical de Turíngia i la Biblioteca d'Anna Amalia.
Actualment compta amb diverses galeries d'art, museus, el Teatre Nacional Alemany, i dos instituts d'educació superior: la Universitat Bauhaus i l'Escola Superior de Música Franz Liszt.
.svg){kind=small}