Els problemes als que s'enfrontava l'aviació als inicis de la seva història incloïen la falta de fiabilitat dels primers motors, potència limitada per aixecar el combustible necessari per fer travessies tant llargues, la impossibilitat de volar en perÃodes prou llargs necessaris per travessar completament l'Atlà ntic, la dificultat de navegar sobre aigües obertes de milers de quilòmetres, i l'impredictible i sovint violent clima de l'Atlà ntic Nord. Els primers vols transatlà ntics, tant en dirigible com en avió, es van realitzar l'any 1919, perfeccionant-se amb posterioritat. Avui en dia, els vols transatlà ntics comercials són una rutina molt comuna.[1] No obstant això els vols experimentals (en globus, avions petits, etc) encara presenten desafiaments.[2]
A l'abril es va produir un nou vol transatlà ntic, pilotat pel brasiler João Ribeiro de Fangs, amb l'assistència de João Negrão (co-pilot), Newton Braga (navegant), i Basc Cinquini (mecà nic), a bord del hidroavióJahú. Els quatre aviadors van iniciar el seu viatge a Gènova, Ità lia, amb destinació a Sant Amaro (São Paulo), fent parades a Espanya, Gibraltar, Cap Verd i Fernando de Noronha.
El primer vol comercial de passatgers transatlà ntic es va iniciar el 4 de juny; el passatger va ser Charles A. Levine. El pilot del seu vol va ser Clarence D. Chamberlin. El viatge es va produir a bord d'un Wright-Bellanca WB-2 modificat, des de Roosevelt Field, Nova York, fins a Eisleben, Alemanya.
14 d'octubre: els francesos Dieudonne Costos i Joseph Li Brix van realitzar la primera travessia aèria sense escales de l'Atlà ntic sud, volant des de Saint Louis (Senegal) fins a Natal (Brasil) a bord d'un Breguet 19, en un vol que anava des de ParÃs fins a Buenos Aires.[15]
El 12-13 d'abril, Gunther von Huenfeld i Hermann Köhl (d'Alemanya) i James Fitzmaurice (d'Irlanda), van aconseguir volar a bord del seu Junkers W33 3.330 km, des de Baldonnell, prop de DublÃn, Irlanda, fins a Labrador, en 36 hores i mitja.[16]
A l'octubre, el Graf Zeppelin va realitzar el seu primer vol transatlà ntic, de 9.926 km i 111 hores, des de Friedrichshafen (Alemanya) fins a Lakehurst (EUA), arribant a la costa nord-americana les 10 am, per Capi Charles, Virginia, el 15 d'octubre, passant sobre Washington, D. de C., a les 12:20 pm, Baltimore a la 1 pm, Filadèlfia a les 2:40 pm, Nova York a les 4 pm, i aterrant en la Lakehurst Naval Air Station a les 5:38 pm.[21][22][23][24] Va emprendre el viatge de retorn el 29 d'octubre, arribant a Friedrichshafen l'1 de novembre.[25]
Entre l'1 i el 5 d'agost de 1929, Hugo Eckener, pilotant el LZ 127Graf Zeppelin va creuar l'Atlà ntic tres vegades, en diversos viatges al voltant del globus.[26]
S'inicia la primera lÃnia regular aèria de transport de passatgers sobre l'Atlà ntic, en viatges comercials d'Alemanya a Brasil, a bord del Graf Zeppelin.
En finalitzar un vol de passatgers transatlà ntic al maig de 1937 va ocórrer l'accident del LZ 129 Hindenburg, fet que va destruir la popularitat dels dirigibles.
El 5 de juliol Harold Gray, de la companyia aèria Pan American va enlairar-se des de Botwood, Terranova, fins a Foynes, Irlanda, en un Sikorsky S-42, començant les proves per a una possible lÃnia transatlà ntica d'avions de passatgers.
↑"Zeppelin Safe at Lakehurst after 111-Hour Flight; Soars Over the White House and then Over New York; Moored to Mast till Wind Drops at 2 am; Now in Hangar."
↑"Bells, Bands, Guns Welcome Zeppelin: Airplanes Fly Overhead and Searchlights Play on Returning Silvery Aircraft".