PROFILPELAJAR.COM

Violant d'Aragó i d'Hongria
Biografia
Naixement	8 juny 1236 ; Saragossa (Espanya)
Mort	1301 (64/65 anys); Roncesvalls (Navarra)
Sepultura	Roncesvalls
Religió	Catolicisme
Altres
Títol	Reina
Família	Corona d'Aragó
Cònjuge	Alfons X el Savi (1246 (Gregorià), 1246 (Gregorià)–1284 (Gregorià)), mort
Fills	Isabel de Castella, Violant de Castella, Berenguera de Castella, Beatriu de Castella, marquesa de Montferrat, Ferran de la Cerda, Elionor de Castella, Sanç IV de Castella, Constança de Castella, Pere de Castella, senyor de Ledesma, Joan de Castella, senyor de Valencia de Campos, Jaume de Castella, senyor de Cameros
Pares	Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria
Germans	Constança d'Aragó; Elisabet d'Aragó i d'Hongria; Jaume II de Mallorca; Pere el Gran

Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).^[1]

Filla del comte de Barcelona i rei d'Aragó, Jaume I el Conqueridor i la seva segona dona, Violant d'Hongria.^[2] Era neta per línia paterna del comte rei Pere el Catòlic i Maria de Montpeller, i per línia materna del rei Andreu II d'Hongria i Violant de Courtenay.

El 26 de desembre del 1246, el seu pare la va casar, a la catedral de Valladolid, amb el rei Alfons X el Savi,^[2] i fou la mare de:^[1]

Berenguera de Castella (1253- ~1284), promesa a Lluís Capet, fill del rei de França, Lluís IX, però no s'arribaren a casar per la mort prematura d'aquest, el 1260,
Beatriu de Castella (1254-1280), casada amb Guillem VII de Montferrat,
Ferran de la Cerda (1255-1275). Hereu al tron castellà, es casà el 1268 amb Blanca de França, filla de Lluís IX de França,

Elionor de Castella (1257-1275),
Sanç IV de Castella (1258 - 1295), rei de Castella,
Constança de Castella (1258-1280), monja a Las Huelgas,
Pere de Castella (1260-1283),
Joan de Castella (1262-1319),
Isabel, morta molt jove,
Violant de Castella (1265-1296), casada amb Diego López de Haro,
Jaume de Castella (1266-1284).

En el seu testament, amb data 29 d'octubre del 1275, deixà patent la seva voluntat de ser enterrada al costat de la seva mare, al monestir de Vallbona de les Monges, fet que no fou respectat, i fou enterrada al monestir de Roncesvalles.

Va ser reina d'Alacant i li va donar nom al barri del Pla del Bon Repós de la segona ciutat del País Valencià, aleshores del País Murcià.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Violant d'Aragó i d'Hongria

↑ ^1,0 ^1,1 Hinojosa Montalvo, José. «Violante de Aragón (I)» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 21 gener 2023].
↑ ^2,0 ^2,1 «Violant d'Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 21 gener 2023].