El primogènit del rei Alfons X, Ferran de la Cerda, no va arribar a regnar, ja que va morir el 1275, nou anys abans que el seu pare. El rei Alfons va deixar escrit al seu testament que el regne havia de passar al seu net primogènit, Alfons de la Cerda i al mateix temps va desheretar el seu segon fill, Sanç.
Sanç es va alçar contra el rei sense respectar la voluntat del seu pare i fou coronat rei el 1284 a Toledo. Fou reconegut pel poble i pels nobles, tot i que els Infants de la Cerda també van reunir un bon nombre de partidaris.
Lluites durant el seu regnat
Durant el seu regnat hi va haver lluites internes per aconseguir el poder. Així, l'infant Joan de Castella, germà del rei Alfons X el Savi, es va unir al noble Lope Díaz III d'Haro, vuitè senyor de Biscaia i es va rebel·lar contra Sanç IV, però fou fet presoner pel seu nebot mentre Lope III fou assassinat el 1288. Les cròniques de l'època expliquen que el rei Sanç va manar executar 4.000 seguidors dels infants de la Cerda a Badajoz, Talavera de la Reina, Àvila i Toledo.
Vers el 1293 va perdonar el seu oncle Joan de Castella, qui al cap de poc es tornà a sublevar mitjançant el conflicte de Tarifa (Cadis). Joan va demanar ajuda al rei de Marroc i als benimerins, i van posar setge a la ciutat de Tarifa, que estava defensada per Guzmán el Bo, senyor de Lleó, sense èxit.
Va trencar relacions amb el rei d'AragóAlfons el Franc a causa del seu suport a Alfons de la Cerda en les seves aspiracions al tron castellà. Per aquest motiu Sanç IV ajudà els francesos contra el comte-rei català.
↑Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 177.
↑Rábade Obradó, María del Pilar; Ramírez Vaquero, Eloísa; Utrilla Utrilla, Juan F. La dinámica política (en castellà). Akal, 2005, p. 131. ISBN 8470904337.
