Violant d'Aragó i d'Hongria
Violant d'Aragó i d'Hongria Nom original (an) Violant d'Aragón Naixement 8 juny 1236 Saragossa (Espanya) Mort 1301 (64/65 anys)Roncesvalls (Navarra) Sepultura Roncesvalls Religió Catolicisme Títol Reina Família Corona d'Aragó Cònjuge Alfons X el Savi (1246 (Gregorià) , 1246 (Gregorià) –1284 (Gregorià) ) , mort Fills Isabel de Castella , Violant de Castella , Berenguera de Castella , Beatriu de Castella, marquesa de Montferrat , Ferran de la Cerda , Elionor de Castella , Sanç IV de Lleó , Constança de Castella , Pere de Castella, senyor de Ledesma , Joan de Castella, senyor de Valencia de Campos , Jaume de Castella, senyor de Cameros Pares Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria Germans Constança d'Aragó Elisabet d'Aragó i d'Hongria Jaume II de Mallorca Pere el Gran
Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls , Regne de Navarra , 1301 ) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252 -1284 ).[ 1]
Filla del comte de Barcelona i rei d'Aragó , Jaume I el Conqueridor i la seva segona dona, Violant d'Hongria .[ 2] Era neta per línia paterna del comte rei Pere el Catòlic i Maria de Montpeller , i per línia materna del rei Andreu II d'Hongria i Violant de Courtenay .
El 26 de desembre del 1246 , el seu pare la va casar, a la catedral de Valladolid , amb el rei Alfons X el Savi ,[ 2] i fou la mare de:[ 1]
Berenguera de Castella (1253 - ~1284 ), promesa a Lluís Capet, fill del rei de França , Lluís IX , però no s'arribaren a casar per la mort prematura d'aquest, el 1260 ,
Beatriu de Castella (1254 -1280 ), casada amb Guillem VII de Montferrat ,
Ferran de la Cerda (1255 -1275 ). Hereu al tron castellà, es casà el 1268 amb Blanca de França , filla de Lluís IX de França ,
Elionor de Castella (1257 -1275 ),
Sanç IV de Castella (1258 - 1295 ), rei de Castella ,
Constança de Castella (1258 -1280 ), monja a Las Huelgas ,
Pere de Castella (1260 -1283 ),
Joan de Castella (1262 -1319 ),
Isabel, morta molt jove,
Violant de Castella (1265 -1296 ), casada amb Diego López de Haro ,
Jaume de Castella (1266 -1284 ).
En el seu testament , amb data 29 d'octubre del 1275 , deixà patent la seva voluntat de ser enterrada al costat de la seva mare, al monestir de Vallbona de les Monges , fet que no fou respectat, i fou enterrada al monestir de Roncesvalles .
Va ser reina d'Alacant i li va donar nom al barri del Pla del Bon Repós de la segona ciutat del País Valencià, aleshores del País Murcià.
Referències