PROFILPELAJAR.COM

Vilar de Canes
	Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	40° 21′ 28″ N, 0° 03′ 57″ O / 40.3579°N,0.0658°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	l'Alt Maestrat
Capital	Villar de Canes (en)
Població humana
Població	159 (2023) (9,99 hab./km²)
Gentilici	Vilarenc, vilarenca
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat «Alt Maestrat»
Superfície	15,91 km²
Altitud	668 m
Limita amb	Albocàsser ; Catí ; Culla ; Benassal ; Ares del Maestrat ; la Torre d'en Besora
Partit judicial	Castelló de la Plana
Dades històriques
Festa patronal	Sant Llorenç ; Agost
Identificador descriptiu
Codi postal	12162
Codi INE	12134
Codi ARGOS de municipis	12134
Lloc web	vilardecanes.es

Vilar de Canes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.^[1] El terme municipal limita amb els de Benassal, Ares del Maestrat, Albocàsser, Culla i la Torre d'en Besora.

Geografia

La seua superfície està solcada pels barrancs d'En Seguer, de la Teuleria i de la Frescor i per la Rambla Carbonera. Les principals altures són la serra de Foies, el Tossal Redó i el Maxorral. El paratge més freqüentat és el brollador de La Font del Mas del Senyor. Els vilarins viuen molts dispersos, al poble i als masos: La Segarreta, La Segarra, L'Hostal de l'Esquerrera, el mas d'en Romeu, el mas del Senyor, el Solar, el mas de les Cogullades, la Pallissa, el Cap del Moro, etc.

Història

Històricament formava part de la tinença de Culla, senyoriu que des del 1235 va pertànyer a Balasc d'Alagon i després a Guillem d'Anglesola; son fill, del mateix nom, va donar el lloc el 13 de desembre del 1273 a Bernat de Montpalau i a sa dona, Guillema, i va ser ella i son fill Pere de Montpalau els que donaren una carta pobla a Doménec Matamoros, Bernat de Sagarra, Berengari Vilamanya, Bernat Vilamanya, Berengari Gomar, Arnau Igualada, Miquel Rovira, Pere Segarra, Arnau Querol i Gita, muller de Gil Girona i a altres habitants, amb jurisdicció civil i criminal amb el mer i mixt imperi, el 19 de desembre del 1316. Del 1294 al 1312 fou senyoriu de l'orde del Temple, i des del 1319 hom emmarcà en el senyoriu de l'orde de Montesa, però mantenia el domini directe la família Montpalau.

Durant la Guerra civil espanyola (1936-1939) va protagonitzar, junt a Benassal, Albocàsser i Ares del Maestrat, com a víctima i objecte d'experimentació el maig de 1938 per l'aviació de l'Alemanya nazi per provar la capacitat dels bombarders Stuka. El resultat dels bombardejos foren 38 morts.^[2]

Demografia

La improductivitat del seu terreny ha propiciat durant el segle XX una forta emigració vers nuclis industrials, la qual cosa ha produït un important descens demogràfic.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2010
221	196	188	188	188	183	183	185	185	181

Alcaldia

Des de 2023 l'alcaldesa de Vilar de Canes és Andrea Bou Ahulló, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).^[3]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Juan Manuel Sales Escrig	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Juan Manuel Sales Escrig	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Aurelio Pitarch Escrig	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Aurelio Pitarch Escrig	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Aurelio Pitarch Escrig	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Alejandro Vidal Escrig	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Alejandro Vidal Escrig	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Luciano Ferrer Pons	PP	16/06/2007	--
2011–2015	María Asunción García García	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Aurelio Pitarch Escrig	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	José María Domínguez Rodríguez Aurelio Pitarch Escrig	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	28/10/2021 27/11/2021	Defunció^[4] --
Des de 2023	Andrea Bou Ahulló	PSPV-PSOE	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[3]

Economia

La ramaderia intensiva i el conreu de l'ametler i l'olivera hi són les úniques activitats econòmiques.

Monuments

Ajuntament de Vilar de Canes
Antiga almàssera.
Església de la Purificació de la Verge. Del segle xviii. Va ser realitzada segons traces de Francesc Monfort sobre ruïnes de l'antiga capella, i respon al tipus d'església de saló amb tres naus.

Festes i celebracions locals

Sant Antoni. El 17 de gener.
Sant Blai. El 3 de febrer.
Festes majors. Se celebren la primera quinzena d'agost en honor de Sant Llorenç i Sant Roc.
Fira agrícola. Al mes de desembre.