PROFILPELAJAR.COM

Verderol anisat
Clitocybe odora
	;
Bolet
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Fungi
Ordre	Tricholomatales
Família	Tricholomataceae
Gènere	Clitocybe
Espècie	Clitocybe odora ; P.Kumm., 1871
Nomenclatura
Basiònim	Agaricus odorus
Sinònims	Agaricus moschatus (J.F. Gmel., 1792); Agaricus odorus (Bull., 1784); Agaricus odorus var. odorus (Bull., 1784); Agaricus trogii (Fr., 1838); Agaricus virens (Scop., 1772); Agaricus viridis (Huds., 1778); Clitocybe odora var. alba (J.E. Lange, 1930); Clitocybe trogii ((Fr.) Sacc., 1887); Clitocybe virens ((Scop.) Sacc., 1887); Clitocybe viridis ((With.) Gillet, 1874); Geophila aeruginosa ((Curtis) Quél., 1886); Gymnopus odorus ((Bull.) Gray, 1821); Lepista odora ((Bull.) Harmaja, 1976); Rubeolarius odorus ((Bull.) Raithelh., 1981);

Exemplar fotografiat a Commanster (Bèlgica).

El verderol anisat, bolet anisat o bolet d'anís (Clitocybe odora) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.^[2]

Etimologia

Del grec klytós (enfonsat) i kybe (cap), i del llatí odora (perfumat) pel seu intens aroma.^[3]^[4]

Morfologia

Capell: de 4 a 8 cm de diàmetre, al principi convex amb els marges incurvats i, amb el temps, més pla i estès i algunes vegades amb els marges aixecats i ondulats. Té la cutícula llisa i separable, de color blau grisós a blau verdós, més descolorit amb l'edat.
Himeni: format per làmines una mica decurrents, denses i atapeïdes, d'un color més pàl·lid que el capell i que baixen una mica per la cama.
Peu: cilíndric, curt, fibrós, llis, del mateix color que el capell, però més clar.
Carn: de blanquinosa a verd clar, de gust dolcenc i fort aroma a anís
Espores: el·líptiques de 6-7 x 3-4 micres i de color blanc.^[5]^[6]^[7]^[8]

Hàbitat

Creix en alzinars i pinedes, entre virosta, des de la terra baixa fins a l'alta muntanya (entre 0-2.500 m d'altitud), i des de començaments de l'estiu fins a molt avançada la tardor.^[9]^[10]^[11]

Distribució geogràfica

Es troba a les zones de clima temperat d'Euràsia i Nord-amèrica.^[12]

Comestibilitat

És un bolet comestible que es pot menjar torrat o barrejat en una fritada de bolets variats. N'hi ha que el fan servir, assecat i polvoritzat, com a condiment, i, també en forma de melmelades i dolços.^[13]^[6]^[14]

Risc de confusió amb altres espècies

El color del seu capell i el característic aroma que desprèn la carn, fa molt difícil que es pugui confondre amb un altre bolet. Es podria arribar a confondre amb altres bolets que desprenen olor d'anís i són tòxics com Clitocybe fragans, però és de color pàl·lid i de mida molt més petita.^[15]

Propietats medicinals

Sembla que alguns dels seus polisacàrids podrien inhibir, parcialment, el creixement d'alguns tipus de càncers.^[16]^[17]

Referències

↑ Catalogue of Life (anglès)
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ Giovanni Pacioni, (1993). The Macdonald Encyclopedia of Mushrooms and Toadstools. Little, Brown & Company Ltd. ISBN 0-316- 90625-5.
↑ bolets.info Arxivat 2010-09-24 a Wayback Machine. (català)
↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 83.
↑ ^6,0 ^6,1 Bolets de les illes Balears (català)
↑ MushroomExpert.Com (anglès)
↑ FirstNature Arxivat 2010-12-26 a Wayback Machine. (anglès)
↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets.
↑ ZipCodeZoo (anglès)
↑ RedNaturaleza (castellà)
↑ David Arora, (1986). Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4
↑ Richard Maybe, (1975). Food For Free, a guide to the edible wild plants of Britain. Fontana/Collins.
↑ Sociedad Micológica Errotari (castellà)
↑ fungipedia.es Arxivat 2010-12-09 a Wayback Machine. (castellà)
↑ Ohtsuka S, Ueno S, Yoshikumi C, Hirose F, Ohmura Y, Wada T, Fujii T, Takahashi E. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513, 26 de setembre del 1973.
↑ Medicinal Mushrooms (anglès)

Bibliografia

Rapior S, Breheret S, Talou T, Pelissier Y, Bessiere JM. The anise-like odor of Clitocybe odora, Lentinellus cochleatus and Agaricus essettei. Mycologia. 2002 94(3):373-6. [1]