Nascut el 1271, Venceslau fou l'únic fill del rei de Bohèmia Ottokar el Gran. La seva mare Cunegunda d'Eslavònia era la filla del senyor d'Eslavònia Rostilsav. Quan va néixer ja feia deu anys que els seus pares s'havien casat.
El 1276 Otakar va cedir a les pressions del rei germànic Rodolf I i va signar un tractat pel qual retornava al Sacre Imperi les províncies d'Àustria, Estíria, Caríntia i Carniola. També es va prometre a Venceslau amb la filla del rei Rodolf Judit d'Habsburg. La pau, però, era molt fràgil i Otokar va morir a la batalla de Marchfeld el 26 d'agost de 1278,[1] poc abans del setè aniversari de Venceslau.
Miniatura de Venceslau (1393)
Durant la seva minoria d'edat el govern del regne va estar en mans del seu cosí, el marcgravi Otó IV de Brandenburg. Otó mantenia a Venceslau en captivitat i governava de forma despòtica. Als dotze anys, el 1283, Venceslau va tornar a Bohèmia i va començar a governar nominalment sota la tutela de l'amant de la seva mare, Záviš de Falkenštejn. L'any 1290 va fer executar Záviš per càrrecs de traïció i va començar a governar en solitari. Va renunciar a les pretensions sobre les províncies perdudes pel seu pare i se centrà a reconstruir Bohèmia i Moràvia, reforçar la cultura alemanya, i reforçar el regne. La seva cort va esdevenir un centre cultural i literari; del mateix rei es conserven tres Minnelieder en el còdex Manesse i un retrat.
Un cop vidu de Judit d'Habsburg, es casà amb l'hereva del regne de Polònia Elisabet Richeza. El pare d'Elisabet,
Premislau II, havia estat aliat de Venceslau i li havia cedit el ducat d'Opole. L'any 1300 va ser coronat rei de Polònia, però a l'omplir la cort de funcionaris bohemis es va guanyar l'antipatia de la noblesa local.[2]
Família
Miniatura en el Còdex Manesse, fol. 10rIl·lustració de Venceslau II en un manuscrit del s. XIV
↑Clauss, M. Rogers, Clifford J.. The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology (en anglès). Volume I. Oxford: Oxford University Press, 2010), p. 554. ISBN 978-0195334036.
.jpg)
