La vall d'Horta és al sector occidental del terme municipal de Sant Llorenç Savall i es tracta d'una de les valls més grans i amples del municipi. Discorre de sud-est a nord-oest, pràcticament en paral·lel a la carena del Pagès, la qual uneix els cims de la Mola i del Montcau. Té una longitud d'uns 4,5 km i una amplada màxima d'uns 3,5 km. El tàlveg, o fons de vall, té una alçada que va des dels 450 m als 550 m aproximadament i les carenes que envolten la vall tenen alçades molt diverses des dels 500 m aproximadament als 1.056 m del cim del Montcau, un dels límits careners de la vall.[3]
El límit carener està format per diverses serres i carenes que van perdent altitud en direcció sud-est fins a arribar al punt de sortida de totes les aigües de la vall, a una alçada d'uns 430 m i situat a la confluència del torrent de la vall d'Horta amb el riu Ripoll. Des d'aquest lloc i en sentit nord hi ha la carena de Ricó, que tanca la vall pel cantó est fins a arribar al Puig Cornador (586,5 m) al cap d'1,5 km. Des d'aquí el límit carener gira cap al nord-oest fins a arribar al turó de Baiarols (696,1 m) després de gairebé 1 km.
La carena continua primer en sentit nord, passant pel coll de la Muntada (611,8 m), i després cap al nord-oest, passant pel coll del Castell (654 m), i 1,7 km més tard arriba al turó on hi ha el castell de Pera (740,6 m). El límit nord-oriental el tanca la serra del castell de Pera, la qual, després de passar per dos colls més, el coll d'Agramunt (673,5 m) i el coll de la Costa (682,5 m), arriba al turó de Roca Sareny (804,4 m) al cap d'1,7 km.[3]
Història
Tot i no tenir-se clar des de quan va començar a haver-hi presència humana a la vall d'Horta, les troballes d'algunes eines lítiques treballades al massís de Sant Llorenç del Munt, i concretament una peça trobada a la vall d'Horta, permeten afirmar-hi la presència d'éssers humans almenys des de l'època del paleolític.[n. 1][4]
↑López i Pérez, Gregori «Probable indústria paleolítica a Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac». I Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona, 1987.