Les seves idees centrals giraven entorn de la unitat d'Espanya i a una concepció corporativa de la societat. Al llibre Fernando el Católico y los falsarios de la historia (1925) exposa la seva opinió sobre la conquesta de Navarra. La seva obsessió va ser el perill que, al seu judici, representaven els nacionalismes perifèrics. Va combatre activament el nacionalisme basc, es va oposar l'Estatut Basco-Navarrès i va contribuir al naixement del antibasquisme polític a Navarra, per la qual cosa es va enfrontar fortament als sectors carlins anticentralistes.
L'historiador carlista Melchor Ferrer, en la seva Historia del Tradicionalismo Español va ser molt crític amb la trajectòria política i llegat ideològic de Pradera.[1]
Referències
↑López Antón, José Javier. Escritores carlistas en la cultura vasca, 1999, p. 305.